Busquets dubta sobre el seu futur al Barça
de la Catalana de Futbol, «ja que calia resoldre un parell de problemes, petits, però no gaire còmodes», explica un dels presents. «Entre la delegació de la Catalana hi havia Contreras, la presència del qual no va entendre ningú però, bé, era allà».
«Curiosament, en efecte, Contreras no va obrir la boca en tota la reunió, que va ser molt fluida i correcta», continua explicant l’exdirectiu. «Quan se’n van anar tots, em vaig quedar amb el Sandro (Rosell) i li vaig preguntar ‘escolta, perdona, ¿qui era el mudet?’ I el Sandro em va dir ‘¡ui!, es diu José Contreras i és l’home d’Ángel María Villar (president, aleshores, de la Federació Espanyola de Futbol) a Barcelona i se l’ha de tenir sempre content».
Un punt d’amiguisme
En efecte, Contreras era el xòfer de Villar quan el poderós president de l’RFEF, gran amic també d’Enríquez Negreira, trepitjava Barcelona. A partir d’aquell instant, Contreras no se separava de Villar. «És per això que tant els presidents del Barça de l’època com els directius i, fins i tot, tots els professionals del club tenien o miraven de mantenir bon rotllo amb Contreras, ja que sabien que tenia molta mà amb Villar, quan el president de la Federació decidia moltíssimes coses, gairebé tot en el futbol espanyol d’aquelles dècades.»
Contreras, persona de molt bon paladar a qui molts recorden com a client assidu de Casa Pepe, una de les millors (i més cares) xarcuteries de la part alta de Barcelona, podria haver tingut, en efecte, un paper important com a protagonista d’un cas al qual tothom concedeix un punt d’amiguisme d’«això t’ho arreglo jo» molt poc transparent, seriós i, fins i tot, legal, per descomptat, però, probablement, eficaç.
Com sempre que s’acaba descobrint l’altra cara de determinats protagonistes, no cal dir que cap de les persones contactades per El Periódico per saber qui era, quin paper tenia al Barça o com actuava José Contreras Arjona, sospitava que el membre de la comissió esportiva del filial culer tingués un paper tan important en el cas Negreira.
■
Acaba contracte al juny. I Busi no ha dit res encara sobre si acceptarà l’oferta a la baixa per seguir una temporada més al Camp Nou. Xavi insisteix que continuï sent un dels pilars del seu projecte, però assumeix que el jugador també s’enfronta a «una decisió difícil».
Té una oferta del Barça a la baixa. Molt a la baixa per continuar. Però Sergio Busquets encara no ha respost a aquesta proposició elaborada per Mateu Alemany, el director de futbol del club blaugrana, necessitat com està d’abaixar la desbocada massa salarial de la plantilla. Busi acaba contracte el 30 de juny i no ha dit res sobre si continuarà la temporada vinent («encara no sé res», va explicar a Riad, durant la Supercopa d’Espanya al gener), a l’espera, potser, del que decideixi Messi, un dels seus millors amics.
Augmenten els dubtes sobre el futur de Busi, per molt que Xavi, el seu tècnic i excompany, no pari de pregonar que és un pilar indiscutible en el seu actual projecte esportiu. I també en el de la temporada vinent, supeditat tot al fet que el club trobi les eines financeres necessàries per sostenir el retorn de Messi. Si torna Leo, tot seria més senzill per a l’actual capità, que té ofertes de l’Aràbia i de l’MLS nordamericana. Busquets maneja aquestes opcions en silenci. Juga i calla. No diu res. La temporada s’acaba i ell manté l’hermetisme que el caracteritza. Té 34 anys i s’acosta a la gran decisió que delimitarà el final de la seva carrera esportiva: continuar al Barça amb una Lliga més (si és amb Messi seria tancar el cercle perfecte) o descobrir nous horitzons.
El precedent de Xavi el 2015
Ha sigut el mateix tècnic el que ha destapat la incògnita que planeja des de fa mesos entorn del centrecampista. «Ja li he dit moltes vegades que vull que segueixi, però l’entenc perfectament», va admetre Xavi. «Aquest any si tot va bé se’n pot anar amb títols i se n’aniria en un molt bon moment», va afegir l’entrenador. Busquets se n’aniria com va fer el mateix Xavi el 2015, quan va aguantar un any més al Camp Nou. Un any extra perquè la seva idea inicial era abandonar el
Barça després del Mundial de Brasil-2014. També era el capità, però tenia un rol secundari al Barça del triplet que liderava Luis Enrique a la banqueta, amb Messi, Neymar i Suárez transformats llavors en el cotrident de la felicitat.
«És difícil, és difícil. També vaig dubtar en el seu moment i fins i tot em vaig anar guanyant el triplet perquè em volia quedar per continuar guanyant títols», va recalcar el tècnic del Barça, que després va dir: «Li insistiré perquè segueixi, però jo tenia aquest dubte, l’entenc perfectament». No tot depèn de la voluntat de Xavi. És en mans de Busquets, supeditat, a més, al que passi aquest estiu en la planificació esportiva, en la qual el Barça està obligat a rebaixar, i de manera substancial, la massa salarial. El capità és un dels més ben pagats de la plantilla.
Rang que perdria si accepta el que li ha ofert el club. Algunes fonts revelen fins i tot que la junta li ofereix al centrecampista un terç del que percep actualment. I el club té pressa perquè si se’n va li ha de buscar un substitut fora (Zubimendi, de la Reial Societat, seria l’adequat, però és molt car) ja que a casa no hi ha cap relleu.
■
El club necessita saber si segueix, però el capità està encara pendent de la decisió de Messi