La missió Juice viatja per buscar vida a les llunes gelades de Júpiter
L’Agència Espacial Europea llança amb èxit, des de la Guaiana Francesa, el projecte més ambiciós fins a la data per estudiar els satèl·lits Ganimedes, Cal·listo i Europa.
El món acaba de presenciar l’enlairament de la missió més ambiciosa fins a la data per estudiar el gegant gasós del Sistema Solar. L’Agència Espacial Europea (ESA) ha aconseguit llançar amb èxit la missió Juice: una sofisticada nau espacial que va sortir ahir del seu planeta mare i que ha iniciat el seu viatge de nou anys cap al gegant i enigmàtic Júpiter. Aquesta espectacular missió europea, dissenyada per buscar traces de vida a les llunes gelades d’aquest llunyà planeta, es va enlairar des del port espacial de Kourou a la Guaiana Francesa.
Fa més d’una dècada que els científics treballen en el disseny d’aquesta missió. I és que Júpiter, malgrat que és el planeta més gran del nostre veïnat, continua estant envoltat d’enormes misteris. Els enigmes més importants se centren en les seves llunes: uns cossos celestes recoberts de gel que, segons apunten alguns estudis, podrien estar recoberts per grans oceans (i si hi ha sort, fins i tot podrien allotjar algunes traces de vida). El viatge del Juice se centrarà, sobretot, en l’anàlisi dels tres satèl·lits més fascinants de Júpiter: Ganimedes (la lluna més gran del Sistema Solar), Cal·listo (una de les més antigues) i Europa (descoberta per Galileu el 1610).
La sonda europea es disposa a analitzar aquest intrigant racó de
Al setembre s’espera que la missió Osiris-REx de la NASA, que va viatjar fins a l’asteroide Bennu, torni a la Terra mostres d’aquest cos celeste. I a l’octubre s’espera l’enlairament de la missió Psyche cap a l’asteroide homònim. S’espera conèixer més detalls sobre aquests cossos celestes. l’univers amb un arsenal d’eines científiques d’última generació. La nau disposa de 10 instruments d’alta precisió per, per exemple, fotografiar amb tot luxe de detall la superfície d’aquests cossos celestes, radiografiar-ne l’atmosfera i estudiar-ne el camp magnètic. Aquestes eines han sigut ideades i desenvolupades per equips internacionals de científics. Espanya, a través de l’Institut d’Astrofísica
La reconquista de la Lluna continua. L’Índia, la Xina, el Japó, Rússia i els Emirats Àrabs preveuen llançar diverses sondes al satèl·lit i, si tot va bé, algun mòdul d’aterratge. En els pròxims mesos també s’espera el llançament inaugural del coet Starship que aspira a portar astronautes a la Lluna. d’Andalusia, ha contribuït al disseny de dos d’aquests instruments. A més, en el disseny de la missió també s’ha comptat amb la participació d’investigadors espanyols de la Universitat del País Basc i del Centre d’Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA).
Calendari de la missió
El pla de la missió és el següent. Després d’abandonar el seu planeta
Una de les grans incògnites té a veure amb el futur de l’Estació Espacial Internacional (ISS). Rússia ha anunciat (i reiterat) la intenció d’abandonar la plataforma internacional. No queda clar si aquest any hi haurà algun avenç, ja que els russos preveuen acomiadar-se definitivament de l’estació el 2024. mare, aquesta nau espacial viatjarà durant anys per l’espai. Arribarà a Júpiter cap al 2032. A partir d’aleshores, orbitarà el gegant gasós durant uns quatre anys (prou temps per recórrerne el diàmetre unes 66 vegades).
Durant aquesta etapa estudiarà de prop l’atmosfera del planeta, els anells que l’envolten i la seva impressionant constel·lació de llunes. La sonda també té previst sobrevolar dues vegades el satèl·lit Europa, 21 vegades Cal·listo i 20 més Ganimedes. Cap al final de la missió, si el combustible ho permet, el Juice s’intentarà acostar encara més a la superfície del planeta. Finalment, cap al 2035, la missió acabarà els seus dies estavellant-se contra el terra gelat d’una de les llunes.
Els resultats d’aquesta missió no només permetran entendre més (i més bé) quin aire es respira en un planeta gasós gegant situat a uns 750 milions del nostre Sol. Segons expliquen els impulsors d’aquest projecte científic europeu, l’estudi de Júpiter permetrà entreveure com podrien ser els altres gegants gasosos descoberts al voltant de milers d’estrelles del nostre cosmos. De fet, s’estima que la gran majoria dels exoplanetes descoberts fins ara són mons gasosos com Júpiter i també tenen unes quantes llunes gelades al voltant. Almenys sobre el paper, si entenem com funciona un d’aquests sistemes podem extrapolar aquesta imatge a altres mons llunyans.
■
Qualsevol (que s’ho pugui permetre) podria fer una excursió fora del planeta. Aquest any hi ha diverses missions privades en aquesta línia. Al juliol hi ha previst el llançament del projecte Polaris Dawn, que, durant cinc dies, orbitarà el planeta. Liderat per SpaceX, preveu aconseguir el primer passeig espacial privat de la història.
Marta Pérez va patir un xoc anafilàctic a causa d’una reacció al·lèrgica el setembre de l’any passat que li va provocar una aturada cardíaca. Des d’aquell moment, la jove de 19 anys amb arrels a Cardona i Solsona està en coma i la seva família ha passat «un autèntic infern» per poder aconseguir que el seu estat millori en un centre privat. Ara, gairebé vuit mesos després, la noia presenta signes de millora i la família demana suport econòmic per cobrir les despeses relacionades amb la situació i garantir la recuperació de la Marta.
Va passar el 28 de setembre del 2022 a Ibi (Alacant), on la família resideix des de fa un parell d’anys. «La Marta es va apuntar a un gimnàs. Un dia el propietari li va oferir un batut. Ella va preguntar si portava fruita seca, li van dir que no i se’l va prendre, però després ella mateixa ja va veure que passava alguna cosa i se’n va anar al centre de salut», explica la seva mare, Maria Verdejo. Li van donar un medicament i la van fer tornar a casa, però la seva mare li va dir que tornessin al CAP. Finalment va patir una aturada cardíaca que va durar 10 minuts i va quedar en coma.
Va ser ingressada a l’hospital d’Alcoi, i en aquell moment va començar la lluita de la família. Van tenir discussions amb els sanitaris per diferents situacions com les dosis de sedants, l’ús de la màquina de respiració i, sobretot, el tipus i quantitat de menjar. Veure el teu fill amb els ulls oberts, patint i que ningú et faci cas, no té nom», afirma la mare, que explica que la Marta va arribar a pesar 33 o 34 quilos.
Tres mesos després, la família va aconseguir que la traslladessin a un centre privat de València durant dos mesos, que s’han anat prorrogant. Allà, la noia segueix un tractament de neurorehabilitació i ja presenta millores. No obstant, temen que el 19 d’abril la tornin a portar a l’hospital d’Alcoi, on no podria seguir aquest tractament.
■
Estudi d’asteroides
Exploració lunar
Instal·lacions espacials
Passejades privades per l’espai