Contra els invisibles de la ‘Ndrangheta
La contaminació de l’economia legal a Espanya és la gran preocupació de la lluita antimàfia
El tipus amagat: home, sol, amb diners i papers falsos i arribat sense dona ni fills
La Interpol defineix la ‘Ndrangheta com l’única xarxa criminal italiana present a tot el món
La calabresa és la màfia italiana inflitrada a Espanya que més preocupa a la policia espanyola. La gran logística del tràfic de cocaïna i haixix és el principal negoci dels seus capos, i la seva via de blanqueig, obrir petits negocis i comprar pisos i xalets.
Quan, fa un any, una patrulla de la Guàrdia Civil d’un poble d’Alacant es va trobar un jove marroquí tirat al carrer, en aquella vorera aflorava un altre brot del fenomen criminal que fa anys que es cova a la costa est. El marroquí mostrava les macadures d’una gran pallissa. A la caserna va explicar als guàrdies que acabava de fugir d’un pis de la platja de Sant Joan, que l’havien capturat a Múrcia, que el retenien dos italians violents, que el pegaven, que tenien subfusells...
El marroquí era guarda d’una càrrega d’haixix que la seva banda desembarcava per a mafiosos italians, i en algun moment de l’encàrrec els magribins havien enganyat els clients. Els italians, enfadats, el tenien d’ostatge.
Les fonts consultades de la Policia i de la Guàrdia Civil descriuen un estadi postembrionari d’implantació de la Cosa Nostra, la Camorra i la ‘Ndrangheta a Espanya. Sobretot la calabresa, que lidera el món de la màfia davant la decadència de la primera i el violent desordre de la segona. Fa temps que aquest país va deixar de ser només lloc d’amagatall quan la Guardia di Finanza pressionava Calàbria, Sicília, Nàpols i
Roma. Ja té un decenni la constatació que Espanya és una important base d’operacions del crim organitzat italià.
Infiltrats
El cas d’Alacant n’és un símptoma i les operacions recents contra la ‘Ndrangheta a Espanya en són un model. El cop que la Guàrdia Civil i la policia italiana van efectuara aquesta organització el 12 de setembre passat ho és tant pel seu caràcter multitudinari –32 detinguts–, com per la seva dispersió –40 registres a Eivissa, Tenerife, Barcelona i Màlaga– i el camí dels diners.
La xarxa es dedicava a la cocaïna –en guardava gairebé cinc quilos–, amfetamina –18 quilos–, marihuana –600 plantes– i la logística de l’haixix. I per blanquejar el que havien guanyat havien invertit en maó.
La Policia ha executat prou operacions contra mafiosos expatriats perquè la UDICO (Unitat contra la Droga i el Crim Organitzat) tingui un Grup Contra les Màfies Italianes i Càrtels Balcànics, ja que la seva experiència és tot un promptuari de la infiltració a Espanya.
En aquesta unitat confirmen que les colònies mafioses blanquegen aquí en la compra de pisos i xalets en platges, a Madrid i a Barcelona. «Aquí compren immobles, locals, hotels, obren negocis, restaurants italians...», relaten. La contaminació de l’economia legal és la gran preocupació de la lluita antimàfia.
El sicilià Gioacchino Gammino, dissident de la Cosa Nostra, havia regentat un restaurant italià a Galapagar.
I havia fundat una fruiteria a nom de Manuel Mormino a la mateixa localitat madrilenya quan el va trobar la Policia, el mes de gener de l’any 2022, després de 20 anys de fuga.
Pasquale Bonavota, membre buscat de la ‘Ndrangheta –amagat potser en un racó de Calàbria o, potser, si fos viu, en algun xalet de la nostra costa mediterrània–, estava negociant la compra d’una firma italiana de videojocs el 2018, quan es va esborrar del mapa.
Bonavota aporta trets per a un esbós del mafiós calabrès fugitiu. Assassí condemnat a cadena perpètua, la violència tenyeix la seva vida. Sent adolescent, va veure un tiroteig que a la seva terra anomenen la massacre de l’Epifania. Al poble de Sant’Onofrio, el dia de Reis del 1991 un clan rival del llogarret veí de Stafanaconi va arribar a l’església de Maria Santissima delle Grazie amb pistoles i un fusell kalàixnikov. Buscaven els Bonavota. Dos parents van quedar morts a la plaça, i de ferits n’hi va haver onze. El noi es va fer adult veient el seu clan preparar i executar la venjança. Sis anys després, Vincenzo, el seu pare, també va ser assassinat.
Pallers on es pot buscar agulles
Bonavota jeu en una fossa o potser planeja la seva jubilació en qualsevol punt del món. La Interpol defineix la ‘Ndrangheta com l’única xarxa criminal italiana amb infraestructura als cinc continents.
Hi ha, per tant, molts pallers on es pot buscar aquestes agulles. Si Gammino era, a més de pròfug, pizzer i fruiter, Mario Palamara passava per un modest turista establert a Fuengirola. Tenia papers falsos, i circulava en bici, amb bermudes i una samarreta d’Armani Exchange quan el va detenir la Policia l’11 d’octubre passat.
Un home de mitjana edat amb papers falsos, que ha vingut sense dona ni fills, conegut de la Policia, amb diners però molt discret, invisible entre la massa de residents italians de la costa... La Policia descriu així el mafiós italià instal·lat a Espanya, que té com a prioritat passar inadvertit. Aquest últim detall explica que la filtració mafiosa italiana no cultivi a Espanya el pizzo o cobrament d’una conducta per protecció a tenders i empresaris.
Lluny de ser un plàcid immigrant, sobre Palamara pesaven des del 2015 quatre ordres europees de detenció per narcotràfic, blanqueig de capitals, falsificació i suborn. En la ‘Ndrangheta l’havia ajudat com a autònom una bona agenda de subministradors colombians, útil per importar coca a Calàbria. Palamara podia haver trobat refugi més segur a Cali, però necessitava ser a la plataforma europea de narcoimportació en què s’ha convertit Espanya.
■