El Periódico - Català

Quaranta anys de la màfia a Catalunya: pizzes, maó i droga

▶ Els membres de la Camorra o la ‘Ndrangueta que van venir fa anys a Barcelona o la Costa Brava ja estan diluïts en el teixit social català

- GUILLEM SÁNCHEZ

«Les persones que viuen a Catalunya i pertanyen a les màfies italianes estan tan diluïdes dins del teixit social català que són irreconeix­ibles. Parlem en alguns casos de veïns que pertanyen a segones o terceres generacion­s, ens hi creuem pel centre de la ciutat de Barcelona o per Platja d’Aro o per Tarragona i no els detectem», expliquen fonts dels Mossos d’Esquadra consultade­s per EL PERIÓDICO. Als mafiosos italians els agrada Espanya, al cap i a la fi les cultures italiana i espanyola no són tan diferents i a més poden camuflar-se sense problemes entre l’extensa comunitat italiana que resideix a la costa catalana.

L’última gran intervenci­ó policial activada contra el crim organitzat italià es va produir el mes de juliol del 2017, una operació batejada com a Búfala en la qual els Mossos d’Esquadra, actuant conjuntame­nt amb la Guàrdia Civil i la policia italiana, van arrestar una quinzena de membres de la Camorra napolitana instal·lats a Barcelona. Des d’aleshores, la màfia ha sigut notícia en mitjans catalans de manera intermiten­t i perquè s’ha arrestat aquí algun dels membres perseguits per la justícia italiana.

«La màfia italiana va arribar a Catalunya en la dècada dels 80, després de diverses guerres entre famílies», expliquen altres fonts dels Mossos consultade­s per aquest diari. El que van fer va ser «invertir en restauraci­ó i en negocis immobiliar­is», remarquen.

L’eclosió del turisme

Aquesta implantaci­ó coincideix amb un canvi social i també delinqüenc­ial a Espanya. Com assenyalav­a l’exposició Crim i Delicte, que acaba de finalitzar al Museu d’Història de Catalunya i que repassava la criminalit­at durant el franquisme, amb l’arribada de la democràcia i l’eclosió de la indústria turística Espanya es va obrir a Europa i, amagat entre tantes coses bones, també s’hi va colar el crim organitzat, fins aleshores inèdit en un país que temia més els policies que els delinqüent­s.

Els primers mafiosos italians van triar la capital catalana, Barcelona, i pertanyien sobretot a la Camorra. A altres llocs com la Costa Brava i Tarragona hi van anar arribant més tard membres de la ‘Ndrangheta. Un investigad­or dels Mossos aconsella allunyar-se del retrat que Francis Ford Coppola va fer de la màfia en la trilogia d’El padrí perquè no són cossos tan rígids i els llaços que uneixen els membres sovint són força inestables.

Pel que fa a la seva devoció pel menjar italià, Coppola no es va apartar ni un mil·límetre de la realitat. I molts dels restaurant­s que van obrir –la majoria, de menjar típic italià– van funcionar, com ho van fer també algunes de les seves inversions immobiliàr­ies. La prosperita­t econòmica va entregar als mafiosos una estructura legal que després van començar a utilitzar per poder blanquejar diners procedents d’activitats criminals.

Narcotràfi­c

La màfia a Catalunya històricam­ent no ha comès assassinat­s ni ha perpetrat delictes sorollosos perquè la seva prioritat ha sigut passar desaperceb­uda i guanyar diners. La seva activitat criminal s’ha centrat en el narcotràfi­c. Ha comprat grans quantitats de droga per vendre-la a altres organitzac­ions criminals gràcies als seus contactes. Una manera d’actuar que es va acreditar en l’operació

Búfala del 2017 i que no es limita a la cocaïna. També trafica amb marihuana –com gairebé tot el món criminal a Espanya– i també amb el renascut haixix: el litoral català és un lloc ideal per poder rebre aquesta droga procedent del Marroc i després conduir-la per la via terrestre fins a Itàlia.

Lleis laxes

Però a més de la ubicació estratègic­a que ofereix Catalunya per poder traficar –disposa de ports de gran activitat com el de Barcelona o Tarragona per rebre la droga i és molt a prop de la frontera francesa per exportar-la– i que aquí posseeixen des de fa anys negocis legals ideals per blanquejar diner negre, la màfia italiana té un altre motiu per sentir-s’hi a gust: el Codi Penal.

La policia catalana disposa d’un grup especialit­zat a investigar estructure­s mafioses d’origen estranger: la Unitat Central d’Organitzac­ions Criminals Transnacio­nals. Els agents veuen maneres d’actuar diferents entre els mafiosos italians, els que són originaris de països d’Europa de l’est i els procedents de l’Àsia. Però tenen una cosa en comú: «Quan els detenim, el que més els preocupa és si seran jutjats a Espanya o al seu país», asseguren fonts dels Mossos. Saben que les penes que es dicten a Espanya són sensibleme­nt més baixes que les que rebran si tornen a casa seva.

No han perpetrat delictes sorollosos, la seva prioritat ha sigut passar desaperceb­uts i guanyar diners

 ?? ?? Els Mossos aconsellen allunyar-se del retrat que Francis Ford Coppola va fer de la màfia a ‘El padrí’. Els llaços entre els seus membres sovint són inestables.
Els Mossos aconsellen allunyar-se del retrat que Francis Ford Coppola va fer de la màfia a ‘El padrí’. Els llaços entre els seus membres sovint són inestables.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain