L’aposta espanyola per a la presidència de la UE
Sánchez planteja apostar per l’autonomia estratègica des del punt de vista de la transició ecològica, l’economia, l’alimentació i la salut. Macron, per la seva banda, demana més sobirania europea en l’àmbit de la defensa, com va recordar en el Consell de
Fa un any, la presidència de torn francesa de la Unió Europea va viure un tomb inesperat. Rússia havia envaït Ucraïna per a sorpresa del món, i el Vell Continent es va despertar bruscament del seu somni de pau total. El conflicte era molt a prop, i això ho canviaria tot. Els líders europeus es van reunir al Palau de Versalles, als afores de París, van acordar corregir el rumb i tornar a posar el focus en la qüestió militar, en la compra d’armament i en la inversió en defensa. Parlaven de sobirania estratègica. No dependre per a tot de l’exterior, ja sigui de les mascaretes fabricades a la Xina o de la indústria militar dels Estats Units.
«En vista de l’augment de la inestabilitat, la competència estratègica i les amenaces a la seguretat, hem decidit assumir més responsabilitat respecte de la nostra seguretat i adoptar noves mesures decisives per construir la nostra sobirania europea, reduir les nostres dependències i dissenyar un nou model de creixement per al 2030», es llegia en la declaració final. Per fer-ho, es comprometien «al reforç de les nostres capacitats de defensa, la reducció de la nostra dependència energètica, i el desenvolupament d’una base econòmica més sòlida».
Un any més tard, Espanya prepara la seva pròpia presidència del Consell, que començarà el mes de juliol d’aquest any. S’impulsarà l’autonomia estratègica, sí, però el focus no serà en la independència militar, com es va intentar a Versalles, sinó en els temes que afecten la població, indiquen fonts governamentals. No és el moment de clamar per una independència en defensa dels Estats Units, mentre Washington assumeix la part més important de la factura de la guerra a Ucraïna.
Quatre eixos
Si tot segueix el guió que es conjumina a la Moncloa i al Ministeri d’Exteriors, els eixos d’autonomia estratègica que mirarà de posar Sánchez sobre la taula giraran entorn de quatre eixos: la transició ecològica, l’economia, l’alimentació i la salut. Es parlarà molt sobre com abaixar els preus dels aliments, garantir els subministraments de microxips, la producció per a panells solars. Sobre com es pot enfortir la indústria europea o garantir el subministrament dels insummes de salut, apresa la lliçó després de la pandèmia. I sobre alimentació, un tema per al qual s’intentarà fer avançar l’agenda llatinoamericana, amb un acord comercial en potència. Però no es tractarà d’accelerar la sobirania militar, ni de posar distància amb el soci americà.
I en això xoca Sánchez amb l’esperit i el discurs del seu homòleg Macron. Després del viatge a la Xina, Emmanuel Macron ha demanat més autonomia dels Estats Units per a les decisions geopolítiques d’Europa. El president francès afirma que la Unió no pot dependre de la política dictada per Washington i que l’autonomia estratègica d’Europa significa, des del seu punt de vista, no arriscar-se al fet que el continent es vegi arrossegat a crisis que no són seves; admetre el desacord amb els EUA i tenir una estratègia europea pròpia sobre Ucraïna, la Xina i les sancions a Rússia. Els europeus, va dir, «no hem de fer simplement seguidisme en aquest tema ni anar al ritme nord-americà o de les reaccions exagerades de la Xina», va remarcar.
■