Discord i l’estupidesa
No es pot descartar la possibilitat que siguem davant una operació de contaminació informativa amb finalitats que encara se’ns escapen
La filtració de documents classificats que ha portat a la detenció de Jack Teixeira ha aixecat una immediata onada de conjectures sobre la motivació que ha impulsat l’autor, la importància del material que ara circula a tot arreu i el funcionament dels serveis d’intel·ligència nord-americans.
En principi, es podria especular que Teixeira estava mirant d’emular activistes tan conscienciats sobre la necessitat de parar els peus als estats en el seu afany d’entremetre’s en la vida dels ciutadans com Julian Assange i Edward Snowden, i es va arriscar a patir les mateixes conseqüències per treure a la llum secrets que deixen malparat els Estats Units. Però, almenys pel que sabem de moment , més aviat sembla que aquest jove tècnic informàtic, enrolat des de fa quatre anys en la Guàrdia Nacional de Massachusetts, tan sols pretenia presumir davant els seus col·legues del grup Discord. Això explicaria el batibull de temes difosos, sense cap criteri definit, sense cap més pretensió que donar-los a conèixer tot el que li passava per les mans, des d’imatges del globus xinès que ha sobrevolat recentment l’espai aeri nord-americà fins a notícies sobre Ucraïna, Corea del Sud i Egipte.
Pel que fa al material difós fins a la data en aquesta última filtració de dades, el mateix president Joe Biden s’ha afanyat a assegurar que es tracta d’informació antiquada i gens rellevant. És cert que no hi ha cap sorpresa en el retrat que es transmet novament d’uns EUA que espien els seus propis aliats, en la presència d’unitats d’operacions especials de països de l’OTAN en sòl ucraïnès, a reconèixer les dificultats de Kíiv per desencadenar l’ofensiva que busca desbaratar la invasió russa o fins i tot en l’apunt sobre el grup mercenari Wagner mirant d’aconseguir munició de Turquia, i sobre els plans d’Egipte per transferir coets a Rússia. No hi ha res, en definitiva, que hagi de canviar la dinàmica bèl·lica a Ucraïna, siguin quines siguin les baixes militars reconegudes en aquests documents, els problemes de munició artillera que pugui tenir Kíiv o les dades sobre les noves brigades equipades amb material de l’OTAN encarregades previsiblement de protagonitzar l’esmentada ofensiva.
Molt més seriós sembla l’efecte provocat per les filtracions en el sistema d’intel·ligència nord-americana, començant per la pregunta sobre com és possible que un tècnic de baix nivell d’una unitat que previsiblement mai ha d’intervenir fora de Massachusetts tingui accés a informació d’un nivell tan alt. S’estima que hi ha més d’1,3 milions de nord-americans habilitats per gestionar informació classificada, però, més enllà de discutir sobre si en són molts o pocs, queda la sensació d’un clar error sobre els criteris per atorgar aquesta competència. El mateix es pot dir dels mecanismes per controlar el que circula per les xarxes, ja que ningú sembla que ha detectat l’activitat delictiva que Teixeira realitzava des de fa mesos ni la seva difusió fins fa molt poc. Tot això demostrant que els escàndols acumulats des de Wikileaks (fa 13 anys) no sembla que hagin servit per millorar en cap d’aquests àmbits.
De totes maneres, a l’espera de comprovar si el que ha passat és el producte d’una estupidesa que li pot costar al responsable una llarga condemna, el cúmul d’instruments al servei de la desinformació i la manipulació obliga a no descartar la possibilitat que siguem davant una rocambolesca operació de contaminació informativa amb finalitats que encara se’ns escapen. Ja ho veurem.