Rates i mosquits, la lluita urbana
La vida a la ciutat té complicacions ofegades pels grans temes sobre els quals s’ha de posar el focus
Les descripcions de feines són avui dia més variades que mai, les tecnologies i les noves necessitats que afronten empreses i administracions poden requerir imaginació i la creació de llocs estranys. En temps en què es multiplica l’oferta de feines que busquen la felicitat en l’entorn laboral, la ciutat de Nova York ha estrenat un càrrec públic que el que requeria, en la seva job description, era estar textualment «assedegat de sang»... específicament de rates i altres rosegadors urbans.
L’alcalde, Eric Adams, ha presentat oficialment, en un acte públic que recorda més les rodes de premsa del Gotham fantàstic, ciutat assetjada pel mal a la recerca de superherois, la nova responsable de la lluita contra les rates a la ciutat. Kathleen Corradi ostenta ja un nou i esperançador càrrec per acabar d’una vegada amb la plaga que causa danys i malalties cada vegada més seriosos als barris de la ciutat, i ella mateixa explica que quan va sol·licitar la feina no estava segura que fos real: demanaven literalment «instint assassí». La nova «tsarina de les rates» és una professora que ha impulsat amb determinació campanyes contra els rosegadors al seu barri i les escoles on va treballar, en una forma d’activisme que per les nostres llars només sentim pròxim en el que fa referència a les lluites climàtiques, contra el plàstic o la contaminació dels cotxes.
Barcelona i altres ciutats pateixen també d’infestació de rates: les obres que remouen la zona del parc de les Glòries, les de la pavimentació de Consell de Cent per convertir-lo en superilla i tantes d’altres no només fomenten l’aparició a peu de carrer d’escarabats, també els rosegadors surten a la llum del dia. Els petits cartells clavats en parcs públics i alguna zona d’obres ens recorden que hi ha treballs municipals en marxa contra la proliferació de rates, també pots haver-te trobat visualment amb una d’elles al mig de la calçada: les més descarades passegen impunement davant la sorpresa dels veïns.
Amb tot, això de Nova York és d’una altra galàxia. La ciutat compta amb una línia telefònica per registrar albiraments de rates, i només el 2022 es van anotar 3,2 milions de trobades visuals. El pla que arrenca ara la mestra convertida en superheroïna contra la plaga se centrarà primer en Harlem, on preveu invertir 3,5 milions de dòlars i fins a 35 empleats específicament dedicats a aquesta missió.
La lluita contra les rates no és nova i afecta a diferent escala els reptes mundials, perquè es propaguen on hi ha més pobresa, pitjors condicions de salubritat i més enllà de l’impacte en les persones, també té un potencial destructor en la natura.
Una mirada a l’altre costat de l’Atlàntic t’obliga a repensar la teva relació amb la teva ciutat en aquests assumptes. No són les rates el que més fora de control tenim per aquí. Ja es prepara l’arribada de mosquits amb la calor, i les temperatures extremadament altes d’aquest mes d’abril han fet aparèixer les primeres picades: els supermercats són el primer reflex de la realitat, i allà hi ha les mosquiteres i els repel·lents contra
L’ofensiva contra les rates a la Gran Poma és l’última croada contra un mal històric que afecta moltes ciutats
insectes ocupant les pàgines publicitàries de les novetats de la setmana de les botigues.
Una croada municipal seriosa contra aquesta plaga més mediterrània i molesta no vindria malament, la vida urbana té petites complicacions que es produeixen fora dels radars, ofegades pels grans temes de ciutat que atrauen focus i energies, quan no pressupost, i que necessiten també un focus en el dia a dia. ■