«Barcelona promociona el turisme des dels Jocs, però no el gestiona»
«La ciutat necessita un pla estratègic de turisme que no estigui subjecte al cicle electoral»
L’exdirectora de Turisme de Barcelona, destituïda al setembre, creu que la ciutat no necessita més turistes, sinó que els que venen hi estiguin més temps i gastin més. En la primera entrevista que concedeix des del cessament, Muro parla de turisme, de Barcelona i de com la ciutat s’ha de beneficiar del fenomen. — Barcelona ho té tot. Una situació geogràfica impressionant. Un clima que la fa atractiva tot l’any. Un gran patrimoni arquitectònic i cultural. I el Mediterrani, que és el nostre valor diferencial. ¿I el però?
— El problema és que des dels Jocs Olímpics de 1992 Barcelona fa promoció, promoció i promoció del turisme, sense gestionar-lo. Només que vinguin. Per a mi el debat no és turisme sí o turisme no. Per a mi és turisme sí. ¿Com pot Barcelona prescindir del 14% del seu PIB, un 20% si li sumes l’indirecte?
— Durant la pandèmia es va plantejar buscar un model alternatiu per no haver de dependre tant del turisme.
— Però mentre el busquem la gent ha de viure. ¿Què fem amb els centenars de milers de persones que treballen del turisme de manera directa o indirecta? Hem de preguntar-nos què ha posat Barcelona en marxa per minimitzar les externalitats del turisme.
— ¿Externalitats és un eufemisme de molèsties?
— Molèsties, impacte, brutícia.
— Segons el consistori, el que ha fet és limitar l’obertura d’hotels, amb el PEUAT, i combatre amb èxit els pisos turístics il·legals.
— És veritat que l’ajuntament ha perseguit l’oferta il·legal. No oblidem que va ser la Generalitat la primera a demandar Airbnb. Però Barcelona necessita un pla estratègic de turisme que no estigui subjecte al cicle electoral, que trenqui amb la visió curtterminista i partidista de la classe política, per saber quina ciutat volem a 10 anys vista, quins clients volem i com els pactarem.
— ¿Quins eixos hauria de tenir el pla?
— Som la capacitat del mòbil. ¿Barcelona no hauria de ser la primera ciutat del món a crear un ecosistema digital per minimitzar els impactes del turisme? ¿Sabem on van els turistes quan arriben? ¿Per què? No ho sabem. ¿S’ha fet alguna cosa en digitalització per millorar la gestió del turisme? No hem fet res. Quan hàgim implantat mesures per minimitzar l’impacte del turisme, parlem de les altres coses.
— L’antropòleg José Mansilla afirma que no pots seleccionar el visitant buscant el que es defineix com a turisme de qualitat.
— Pots seleccionar-lo amb l’oferta i amb el preu.
— ¿El turisme de qualitat és ric?
— No. Es tracta de buscar una tipologia de client respectuós amb el destí que vingui amb inquietuds culturals, acadèmiques. I no ha de ser ric, només faltaria. Una altra cosa és que hi ha un client amb un alt valor afegit, que ve de Corea, dels EUA, que deixa molts diners a la ciutat, que necessita una ciutat neta, segura. A mi em diuen: hem de desestacionalitzar, que vingui més gent per Nadal. ¿Barcelona respira Nadal? Però si hem posat quatre bombetes i gairebé que n’hem de donar les gràcies. És que arribes a Sants, porta d’entrada per Nadal, i et fa por, perquè no hi ha il·luminació.
— ¿Necessitem més turistes?
— No veig per què hem de tenir més turistes. Cal posar fre a aquesta ambició. I treballar perquè la gent que ve a la ciutat hi estigui més temps i gasti més diners. I per a això és necessària una oferta de molt nivell. Ens falten grans exposicions.
— ¿Què opina de la regulació hotelera que fixa el PEUAT?
— Soc partidària que es delimiti què es permet i què no. No pots fer una norma prohibitiva en tot. Potser una determinada cadena hotelera en una ubicació determinada és interessant en un moment concret. Però no totes. Jo modificaria el PEUAT. Establiria uns quants punts d’excepció i crearia un comitè que vagi més enllà dels interessos turístics.
— ¿Quin ha sigut l’efecte que no es puguin fer més hotels al centre de la ciutat?
— Quan limites la competència creus que els preus pujaran però a llarg termini perdràs competitivitat. Perquè la competència sempre és un estímul. Segons un estudi de Forward, el 2022, la tarifa d’hotel de cinc estrelles es va tancar a Madrid per sobre del de Barcelona. És la primera vegada en la història.
— ¿I això és un efecte del PEUAT?
— Totalment, tot i que no sigui una conseqüència directa. El PEUAT impedeix l’obertura de nous hotels, i des del punt de vista de l’hoteler la situació és còmoda, però des del punt de vista del destí, a llarg termini, aquesta moratòria farà mal.
— ¿Què cal fer amb els creuers?
— Seguir en la línia actual. Estem en més d’un 60% de creuers que surten de Barcelona i hi arriben.
— ¿Es pot apujar aquest percentatge?
— Hauríem de pujar a un 65% o un 70%. Al final, la ciutat podrà o no posar les seves condicions. Si elimines els creuers, redueixes la connectivitat amb els EUA. Una gran part del turisme nord-americà va arribar pels creuers.
— Els detractors de l’ampliació de l’aeroport afirmen que suposaria portar 20 milions més de turistes. Els defensors afirmen que seria un hub de vols intercontinentals.
— Les infraestructures hi són per aprofitar-les i portar riquesa a la ciutat. L’aeroport necessita una ampliació tan respectuosa com sigui possible amb el medi ambient. I cal potenciar l’aeroport de Girona i el de Reus. El futur serà la connexió amb Àsia.
— ¿Colau i Collboni, com a socis, han abordat el turisme de manera consensuada?
— Collboni no ha anat contra el turisme.
— ¿Colau, sí?
— Crec que manté una mica de distància amb tot el que sigui activitat econòmica.
— Però quan acabava la pandèmia i van començar a tornar els turistes, Colau ho va considerar una bona notícia.
—A l’ajuntament li ha passat com a tothom: arriba la pandèmia, que et deixa totalment descol·locat, i t’adones que el turisme suposa el 14% del PIB. ■