Drac, el programa que fa fora els espavilats per Sant Jordi
Un ‘software’ posa fi a les dificultats d’anys anteriors i permet a l’Ajuntament de Barcelona reservar espais a la ciutat per a la venda de llibres durant la Diada. A més, permet posar fi al sotsarrendament a estudiants que practicaven alguns eixerits.
Es parla molt de la gesta de Sant Jordi, que mata el drac per salvar la princesa, una llegenda sorgida al segle XIII de la ploma del frare dominic Jacopo da Varazze, i molt poc, en canvi, del suposat soldat romà convertit al cristianisme que va donar peu a la veneració d’un sant amb aquest nom pel tremend martiri a què va ser sotmès per les seves creences. Se suposa que va ser torturat durant set anys, déu n’hi do, de maneres tan terribles que és millor no enumerar-les aquí, no sigui cas que hi hagi menors que llegeixin aquest text. La seva llegenda és una d’aquelles que l’Església mira de reüll, perquè, com si desafiés qui no deuria, s’assegura que durant aquells set anys de turment Jordi va morir i va ressuscitar tres vegades.
La qüestió és que a les oficines municipals del districte de l’Eixample s’ha celebrat sempre la Diada de Sant Jordi, com correspon, s’ha arribat amb roses a l’oficina i s’han compartit lectures, però també, durant dècades, les vigílies de Sant Jordi han sigut dates d’insofribles turments per als funcionaris. Cada sol·licitud per instal·lar una parada al carrer, de llibres o de roses, era un expedient que s’entregava a mà, o sigui, un parell o tres de milers de sol·licituds que reclamaven en molts casos la mateixa cantonada, per exemple, passeig de Gràcia amb Gran Via, cosa que generava després un lent procés de reformulació de l’expedient i de reassignació. «Era una tasca colossal, que tenia tot el personal disponible treballant en jornades extenuants, uns 3.000 tràmits per a un únic dia», explica Elisenda Capera, molt més relaxada aquest 2023 a només 10 dies del dia de la rosa, el llibre i tot allò adjacent, perquè des de fa tres anys el districte de l’Eixample compta amb l’ajuda d’un programa que -que curiósa l’hora de batejar-lo han descartat que es digui Jordi i han preferit que el nom sigui Drac.
El programa, en realitat ja estava testat i a punt el 2020, any, però, en què no hi va haver celebració per la pandèmia. Els 2021 i 2022 han servit per certificar que el greixatge d’aquesta nova maquinària era l’adequada. ¿Com? No n’hi havia prou amb fiar-ho tot a la informàtica, destaca Capera. «Hem mantingut reunions amb la comunitat gitana, protagonista, com se sap, de bona part de la venda de roses, per garantir que no es quedessin fora per culpa del salt tecnològic». Drac funciona essencialment com la compra d’entrades per internet per anar al cine o al teatre. Apareixen les butaques disponibles i es reserven. Les llibreries, això sí, gestionen els seus propis espais a través del Gremi de Llibreters. No hi ha interferències.
Tot això, per descomptat, són només les tramoies de la Diada de Sant Jordi, pot ser aparentment una cosa sense cap interès per als que aquell dia simplement sortiran a passejar i fer el que marca la tradició. Però tampoc és sobrer saber que Drac, de passada, ha sigut útil per deixar fora els aprofitats, com aquests aixerits que anys enrere van tramitar desenes de sol·licituds i després sotsarrendaven l’espai assignat a estudiants a canvi d’una taxa.
Altres districtes
El cas és que Drac ha donat tan bon resultat que la resta de districtes de la ciutat han aconseguit una còpia del programa per gestionar Sant Jordi als seus respectius barris, però és l’Eixample, sobretot després de la creació de la superilla literària, on es registra més activitat. Uns 3.000 dels gairebé 5.000 llocs de venda de la ciutat són en aquest districte, una xifra ni tan sols condicionada per les obres en curs a Consell de Cent, Girona, Borrell i Rocafort, els eixos verds, carrers urbanitzats de manera que, segons els responsables municipals, no està previst que n’acumulin gaires en l’edició de Sant Jordi del 2024. ■