Al Barcelona Plaza
Nou punt de trobada gastrocultural. La inauguració de l’espectacular espai Simultáneo va congregar nombroses cares conegudes de la ciutat. S’hi va parlar molt d’eleccions.
«A Barcelona hi fan falta més festes com aquesta», em va comentar el candidat del PP a l’alcaldia, Daniel Sirera, a l’entrada del nou hall de l’hotel Catalonia Barcelona Plaza. Del mateix vaig parlar amb Maria Eugènia Gay, ara número dos de Collboni, que continua amb la mateixa energia que quan era la delegada del Govern central i que va rebre diverses felicitacions per la seva valentia d’apostar per la política quan podria estar tranquil·lament al seu despatx d’advocats. Doncs sí, aquest dijous es va parlar bastant d’eleccions en l’estrena de Simultáneo. És un nou i espectacular espai ubicat en aquest hotel de la plaça Espanya i que pretén ser un punt de trobada on la gastronomia i l’activitat cultural siguin els protagonistes. Especulant sobre les municipals hi havia també el president de la Fira, Pau Relat, amb el director, Constantí Serrallonga, i el promotor Josep Maria Xercavins. Sempre he pensat que en política falten homes de consens, assenyats i preparats com Relat.
La festassa va ser ben sonada. Actuacions musicals, ball, presentació a càrrec de Boris Izaguirre i bona part de la jet-set de la ciutat allà reunida. Així que hi vam veure Enrique Lacalle, els hotelers Jordi Serra i Amancio López, l’empresari de la restauració Ramón Bordas, Rafa Préstamo i Eugeni Fabregat. Josep Maria Minguella estava molt sol·licitat i no hi van faltar Joan Gràcia i Carles Sans de Tricicle, a més de la sempre elegant Mariona Ferrán de New Look. I així fins a 300 convidats.
De qualsevol manera, em quedo amb la discreció dels germans Vallet, propietaris de Catalonia Hoteles. El president, Guillermo Vallet, em va explicar l’esforç i el sacrifici per arribar als 75 hotels que avui té la cadena. És admirable, doncs, aquesta ambició de continuar col·laborant amb la ciutat amb projectes com Simultáneo. Per cert, va ser interessant també conèixer Oriol de Pablo, el CEO i cofundador de la cadena de restauració Vicio que en només dos anys ha aconseguit col·locar-se com un dels principals players del sector de la restauració a Barcelona i Madrid. Fa dues setmanes va tancar una ronda de finançament de 17 milions d’euros que li permetrà obrir a 10 noves ciutats. Entre els accionistes hi ha Messi, Griezmann, Sergi Roberto, Sergi Busquets, el vicepresident de Catalonia Hoteles, Guillermo Vallet Millet, i algun més dels que hi havia presents a la festa.
El que hem dit, un èxit. Com tot el que organitza Ana Fernández, la directora creativa de La Troop Company. Doncs això, que quan a un li sona el mòbil i apareix el seu nom és que hi ha festassa a la vista.
Va ser entrar a l’Hotel Palace, endinsar-s’hi pel hall i sentir una nena dient: «La festa de la Meritxell és per aquí». I un, que pensava que només assistia a la presentació del llibre Cátame (Catedral), de Meritxell Falgueras, va descobrir que en realitat també era una festa. Una festa per donar a conèixer la primera novel·la d’aquesta comunicadora, reconeguda sommelier i integrant de la cinquena generació de la boutique de vi El Celler de Gelida.
Latre-Pavarotti
Falgueras va demostrar tenir molts amics. Entre ells, el presentador de l’acte, Carlos Latre. I és clar, amb un mestre de cerimònies d’aquest nivell, l’èxit està assegurat. La Meritxell ha publicat cinc llibres, però aquesta és la seva primera novel·la. El pròleg és de Josep Roca i val molt la pena. O sigui, que està escrit amb sentiment, molt ben documentat i amb la creativitat que desprenen els germans Roca. Doncs això, que va ser entrar al saló Gran Via que m’havia indicat la Vita, la filla de la Meri, i topar de cara amb Xavier Sardà, l’actriu Cristina Brondo, la creadora digital Mayka Jiménez de Aranoa, el xef Carles Gaig i el restaurador Isidre Gironés. I hi havia, és clar, els pares de la Meri, Toni Falgueras i Maria Febrer, i el ja citat Pitu Roca. Tots amb un Latre fent de les seves –encara ressona la seva imitació de Pavarotti– i, sobretot, amb molta estima cap a l’autora. La Meritxell és una apassionada del vi que narra una història de desenganys i decepcions, però també una infinitat d’alegries insospitades i felices coincidències. O sigui, una història amb alguna cosa personal d’una elegant noia de Sants. Segons ella mateixa, el nou Soho.
■