‘BoJack Horseman’ i les noies que parlen de coses brutes
Lisa Hanawalt va dibuixar ‘BoJack Horseman’ però només perquè va créixer llegint Julie Doucet, la gran dama punk de la historieta autobiogràfica. La història, també de la historieta, no es deixa d’escriure mai i ho fa, sobretot, en els marges.
L’any 2019, Raphael Bob-Waksberg, el creador de BoJack Horseman, va publicar una col·lecció de relats divertidíssima anomenada Someone Who Will Love You In All Your Damaged Glory –una cosa així com Algú que t’estimi tan gloriosament tan danyat com estàs–. Aquesta conté relats protagonitzats per nòvios mirant d’organitzar un casament impossible –perquè hi ha familiars i amics opinant de tota mena de coses, i fent-ho amb tanta insistència que acaben decidint fins i tot quantes cabres s’haurien de sacrificar aquell dia perquè ¿no seria una bona idea sacrificar cabres?–, i per empleats de parcs temàtics de presidents morts que acaben de descobrir que l’amor no es pot modificar genèticament, i potser sigui l’únic.
BoJack Horseman
és una sèrie de televisió animada –per a adults il·lustrats amants d’una mordacitat ferotge– protagonitzada per un cavall deprimit i alcohòlic que una vegada va ser famós. Va protagonitzar, el cavall, en un passat tan remot que sembla no haver existit mai, la mítica sit-com familiar Horsin’ Around.
Quan la sèrie comença, BoJack, que és com es diu el cavall, està intentant tornar a l’arena, deixant que una aspirant a escriptora –o, millor, una gens famosa escriptora fantasma–, escrigui les seves memòries. Va ser Bob-Waksberg qui va tenir la idea per a BoJack, però no va ser ell qui va dibuixar el cavall en qüestió. El cavall el va dibuixar Lisa Hanawalt, una brillantíssima deixebla de Julie Doucet, la gran dama punk de la historieta autobiogràfica.
Doucet té 57 anys. Va néixer a Montreal, i sense ella, el còmic autobiogràfic femení hauria trigat encara més del que ho va fer a explorar el seu propi costat salvatge. Doucet va créixer llegint Robert Crumb, i quan es va posar a dibuixar, va
Doucet té 57 anys. Sense ella, el còmic autobiogràfic femení hauria trigat encara més del que ho va fer a explorar el seu propi costat salvatge
decidir que seguiria els seus gens ortodoxos passos. Que s'explicaria des de sota, impúdicament i visceralment. Tot i que pioner, el seu imprescindible Diario de Nueva York (Inrevés Ediciones) resulta inexplicablement introbable avui a Espanya, quan l’esperit punk que destil·la s’hauria de tornar a reivindicar si el que es vol és escapar als lligams d’un sistema, aquest, aparentment amigable però en què no regna res més que la submisa autoexplotació, aquella que ha resignificat el Fes-ho tu mateix.
La Història, amb majúscules, sempre s’està escrivint. I s’escriu també en els marges, o precisament des d’aquests. Sense Julie Doucet, i el seu atreviment – això que va fer a Diario de Nueva York i en els seus posteriors diaris, això de convertir cada cosa que vivia en un grapat de vinyetes indecorosament íntimes–, el desig femení no s’hauria obert pas fins al còmic quan ho va fer, o no ho hauria fet en la forma com ho va fer, i mai, potser, hauria existit I Want You.I Want You és el volum que recopila els primers minicòmics de Lisa Hanawalt. Hi apareix una versió primigènia de BoJack
Horseman. Només que en aquests no és un actor famós, sinó només un cavall antropomòrfic amb una por atroç dels ocells.
La seva obsessió pels animals, en realitat, el seu gust cap aquests, no l’allunya en absolut del factor humà, ni tampoc de l’impúdic, de la brutícia del seu comportament. Al contrari. En cert sentit, torna a l’underground allò que va poder perdre amb la desaparició de Fritz el Gato, el famós i lasciu felí creat per Crumb parar narrar el tiberi de llibertat –sexual– de finals dels 60.
Com en una successió d’engranatges, o una narració fragmentària de mutant desenllaç –perquè la cosa pensa continuar en marxa, algú ha d’escriure la Història, amb majúscules–, les publicacions, i els segells, que els elegeixen, agafen les regnes d’això que passa en els marges i que converteix cada petit pas d’un autor, o una autora, en un nou camí per a la resta.
Doucet –avui retirada de la novel·la gràfica, farta de la impossibilitat de viure de res que se li assembli–, va publicar les seves primeres historietes a Weirdo, la revista que dirigia Crumb, i a Hanawalt la va treure de l’autoedició Drawn & Quaterly, el segell que Chris Oliveros va fundar als 23 anys a Montreal. Sí, el lloc d’on procedeix Doucet, que també va publicar gràcies a Oliveros el seu mític Dirty Plotte. Que Hanawalt –filla, per cert, de biòlegs i nascuda el 1983, a Palo Alto, Califòrnia, i de qui a Espanya es pot llegir Coyote Doggirl (Astiberri)– hagi arribat al mainstream –Netflix i HBO Max– amb Tuca & Bertie –sèrie sobre una tucana i una ocelleta cantaire que viuen juntes– no és més que un altre d’aquests petits enormes passos que la Història fa en alguna altra direcció.
■