Més Simón i menys Borràs

La decisió de la realitzadora catalana no només és respectable a escala personal, sinó que és sana per a la democràcia

Carla Simón ha fitxat per Junts per a les eleccions municipals. Aquest és el titular que ha fet coïssor. ¡Oh, Déu, Simón és de dretes!, profereixen alguns mentre posen el crit al cel. El cert és que la brillant cineasta recolza una persona en qui confia en un poble de 1.700 habitants. ¡1.700!

Per entendre’ns, ni tan sols omplen el Palau de la Música. Qualsevol que conegui la realitat política dels petits municipis sap que les alcaldies es guanyen més per programa i tarannà del candidat que per les sigles. I no només a les petites poblacions. Només així s’expliquen casos tan paradigmàtics com l’alcalde comunista de Zamora en una ciutat en què la suma de vots del PP i Vox s’imposa en les eleccions autonòmiques.

En realitat, poc importa el partit que ha triat recolzar la cineasta Carla Simón en les pròximes eleccions municipals. Sí, és

Junts, potser una de les formacions que encara aglutinen els elements més estrambòtics del procés, però també és el partit hereu d’aquell pal de paller que acumulava majories a Catalunya i que reté en les seves files caps més que assentats (tot i que, de vegades, pateixin en silenci). La decisió de Simón no només és respectable a escala personal, sinó que és sana per a la democràcia.

Emma Riverola és escriptora Ens recorda que la política és cosa de tots, fins i tot de persones brillants i exitoses que no necessiten buscar empara en les tortuositats partidistes. Hi ha generositat en la decisió de Simón (perquè ja podia imaginar les reaccions), un raig de llum en temps de mesquinesa.

Perquè per a això, per a la mesquinesa, n’hi ha prou de mirar una mica més amunt en l’estructura de Junts. Allà hi ha Laura Borràs, condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Sí, allà continua, lluint la seva presidència en el partit i agafada a l’acta de diputada i a la presidència del Parlament. El menyspreu de la llei i la falta d’ètica han acompanyat Borràs al llarg de la seva carrera política. D’aquí ve aquesta exaltada, continuada i populista insistència a qualificar de persecució ideològica el que és el normal exercici de la justícia per protegir la ciutadania de la cleptocràcia i altres abusos del poder.

Borràs no és la víctima, és l’abús malintencionat. És la demagoga que juga amb la ciutadania que l’enganya sense escrúpols. És el jo superlatiu i egoista. La política (és a dir, tots) necessita més Simón i menys Borràs.

■

Per a mesquinesa, n’hi ha prou de mirar una mica més amunt en l’estructura de Junts. Allà hi ha Laura Borràs