500 dels 1.200 pous il·legals de Doñana segueixen sense precintar-se
(FIAB), que recull les principals magnituds del sector durant el 2022.
La tendència positiva en el comportament dels costos de producció es va començar a notar a partir del juliol de l’any passat i s’ha mantingut des d’aleshores fins a sumar 13 mesos consecutius a la baixa, segons els índexs de la FAO. «Això ens porta a pensar que s’hauria de traslladar progressivament a la cadena alimentària i als índexs de preus de consum», va insistir Miranda. «Aquesta hauria de ser la tendència sempre que els escenaris d’incertesa no es materialitzin», va afegir. Entre aquests escenaris va situar la sequera, amb un nivell de pluviositat a l’abril per sota de l’any passat, que ja va ser un any dolent.
Reunió al ministeri
«En la mesura que la falta de preu impedeixi tenir una collita fa que l’oferta sigui més escassa i això provoqui una tendència inflacionista», va explicar Miranda. Avui el Ministeri d’Agricultura ha convocat la Taula de la Sequera, una reunió amb el sector per avaluar la incidència de la falta d’aigua en el sector agrari i intercanviar informació. En qualsevol cas, el secretari general d’Agricultura i Alimentació va assegurar que dependrà de la situació general i no només del que passi a Espanya. «Si a l’hemisferi nord i sud no hi ha sequera, els preus seran normals i en el regadiu passa el mateix», va afegir.
Al març, la inflació dels aliments es va mantenir en el 16,5%, una dècima menys respecte al rècord de febrer. El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va fer referència a aquesta dècima de rebaixa en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per descartar la posada en marxa de noves mesures i recordar que en les «últimes setmanes» els supermercats han començat a fer «ofertes de reducció de preus», com Mercadona, que va anunciar rebaixes en 500 productes. «Mantenim la visió que els preus de l’alimentació disminuiran de forma progressiva en un període pròxim després d’una contenció a principis d’any», va augurar.
La indústria alimentària coincideix en l’anàlisi del Govern central i descarta que els preus alts del cistell de consum es deguin a un increment dels marges. «No crec que hi hagi un augment dels preus, sinó al contrari. Són 30.000 empreses. Especular amb els marges et treu del mercat», va defensar el director general de la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), Mauricio García de Quevedo, que va insistir en una inflació de costos: «Un producte d’indústria i beguda porta fertilitzants, pinso, llum, gas, emmagatzematge, mà d’obra, impostos... i tots aquests insummes han pujat».
Menys consum
L’increment dels preus va afectar el consum, amb una caiguda de la demanda de llars de l’1,1% fins als 66.294 milions d’euros i una despesa per càpita de 1.427 euros, un 1,8% menys que un any abans. Però també un alentiment en el creixement de la producció que va progressar un 1,5%, fins als 144.955 milions d’euros, davant el 4% i el 5% d’anys anteriors.
Les exportacions, per la seva banda, van créixer en valor un 9%, fins a un total de 41.643 milions d’euros, però també van decréixer en volum un 7,2%. «Quan tornem a la normalitat comercial esperem una recuperació», va manifestar Mauricio García de Quevedo.
■
El Govern central té l’objectiu d’acabar l’actual legislatura amb el tancament de 1.200 pous que beuen de Doñana i n’assequen l’aqüífer, el seu cor hídric. Però el segellament no és una tasca fàcil. Les dades del tancament de pous, proporcionat per la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, apunten dos procediments en paral·lel. D’una banda, el tancament de pous legals, que són substituïts pel reg en superfície amb els primers hectòmetres que arriben ja del transvasament del Tinto-Odiel-Piedra. D’una altra, el tancament de pous il·legals, molt més complicat, que comporta esgotar tots els procediments administratius, inclosos els contenciosos als tribunals, amb gran conflictivitat social.
Desenes de sentències donen la raó a la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir i ordenen el precinte tot i que hi hagi terra de regadiu. L’important, diuen els tribunals, són els drets d’aigua que atorga l’organisme de la conca dependent del Govern central, que ha dit que no hi haurà més hectàrees de regadiu en un parc sobreexplotat pel turisme, al nucli de Matalascañas, i l’agricultura intensiva.
Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica sobre el tancament de pous a l’entorn de Doñana, la regularització de la zona regable de l’anomenat El Fresno del Guadalquivir, que es produeix gràcies a l’entrada en funcionament de la primera part del transvasament del TintoOdiel-Piedra a la demarcació del Guadalquivir, substituint aigua subterrània per aigua superficial, ha permès tancar 443 pous. Els treballs van començar el 2021 i en queden pendents 48, fins a un total de 491.
Un altre ritme tenen les execucions forçoses. La dada global dels pous en procés de tancament seria de 716. D’aquests il·legals, 220 ja han sigut tancats. La meitat, de forma voluntària pels propietaris davant els requeriments o notificacions de la Confederació.
■
El sector es reuneix avui al Ministeri d’Agricultura per avaluar la incidència de la falta d’aigua
La indústria descarta que els preus alts siguin deguts a un increment dels marges