Dos líders d’ambició desmesurada
La lluita descarnada pel poder entre Al-Burhan, cap de l’Exèrcit, i Hemedti, capitost de les forces paramilitars, ha tenyit de sang el país.
Amb l’enderrocament i empresonament de l’exdictador Omar alBashir i la posterior firma d’un acord per una transició militar avalada per un Govern civil, el Sudan va entreveure la llum. L’Estat va anar guanyant rellevància internacional, però a mesura que avançaven les lluites internes pel poder es va anar sumint en una forta crisi política que amenaça, ara, amb desestabilitzar per complet el país i la regió. Els recents enfrontaments entre l’Exèrcit nacional i les Forces de Suport Ràpid (RSF, en les seves sigles en anglès) que han causat gairebé tres centenars de morts de víctimes civils, tenen en suspens des de dissabte passat ciutadans i països veïns.
La situació és volàtil per la inflamable relació que mantenen els números u i dos de l’Estat, que alhora lideren les dues faccions en disputa. Setmanes de tensions entre l’Exèrcit i les RSF mentre es desenvolupaven paral·lelament converses amb organitzacions civils i internacionals per a la formació d’un nou govern d’unitat han acabat esclatant en enfrontaments armats i bombardejos a la capital, Khartum.
Desacords
Amb l’enderrocament d’Al-Bashir el 2019, l’acord de Juba del 2020 va determinar que el màxim poder estatal havia de recaure en mans del cap de l’Exèrcit i president del Consell Soberà de Transició, Abdel Fattah al-Burhan, i el número dos en el líder de les paramilitars RSF, Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemedti. Dos anys després, «els desacords entre tots dos sobre com abandonar el poder i la improbable integració de les RSF a l’Exèrcit han causat un enorme caos en el procés de transició», diu el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Rafa Martínez.
Martínez ha format part del procés de negociació dels acords marc que van tenir lloc fa tot just dues setmanes a la capital sudanesa, enviat com a expert de la missió de les Nacions Unides d’assistència a la transició (Unitams). «Entre l’Exèrcit i les RSF hi ha una tensió immensa i una forta falta de confiança. Al-Burhan és el líder del poder militar i Hemedti és de facto el seu segon, però al pactar què passaria en el cas d’una hipotètica falta del primer, tota l’aparent intenció d’entesa es va esfumar. Hemedti, ha sigut considerat l’element discordant perquè ha defensat sempre que hauria d’assumir ell el primer lloc de comandament, però els militars de l’Exèrcit no estan disposats que un líder carismàtic, però sense formació militar els ordeni com procedir», explica Martínez.
■