La Xina s’ofereix per mediar en el conflicte entre palestins i israelians
▶ El titular d’Exteriors xinès contacta per telèfon amb els ministres dels dos bàndols
Per a veïns que no s’han parlat durant anys o s’apallissen sense mesura, allà hi ha la Xina. Aquesta setmana s’ha postulat com a mediadora en el conflicte palestino-israelià després d’haver acostat el mes passat l’Aràbia Saudita i l’Iran i mentre intenta fer callar les armes a Ucraïna. La diplomàcia xinesa no para després del parèntesi pandèmic, tan atrafegada amb la romeria a Pequín de líders internacionals com a solucionar els plets globals. Del frenesí se n’encarrega Qin Gang, nou ministre d’Exteriors. Ahir va revelar que la Xina s’ofereix per apadrinar les negociacions després d’haver telefonat per separat al seu homòleg palestí, Riyad alMaliki, i a l’israelià, Eli Cohen.
Al segon el va animar a mostrar «coratge polític per recuperar les converses de pau» i li va comunicar que Pequín «està desitjós de facilitar-les», segons un comunicat del Ministeri d’Exteriors xinès. Al primer, també es va oferir per exercir un «rol actiu». Els contactes arriben en un dels cíclics pics de tensió pels arrestos i morts de les últimes campanyes militars d’Israel. L’Aràbia Saudita, que busca recuperar la seva sintonia amb aquesta, va dir que els xocs a la mesquita d’Al-Aqsa de Jerusalem entorpeixen el camí de la pau.
Qing va aclarir que la Xina no té «interessos propis» en l’assumpte i que espera que israelians i palestins puguin «coexistir de manera pacífica i mantenir la pau i estabilitat regional». Tots dos van agrair l’esforç. Cohen va afegir que «sembla complicat» resoldre el problema en «un termini curt», que Israel estima la gran influència de la Xina i que espera que intervingui en el programa nuclear iranià. Maliki va jutjar que l’acord entre Teheran i Riad presenta la Xina com «una potència responsable».
Les converses arriben després que Pequín aconseguís acostar el mes passat l’Aràbia Saudita i l’Iran
Un tradicional vesper
Aquell moviment que va agafar tothom per sorpresa marca el camí. L’Iran i l’Aràbia Saudita van acceptar a Pequín recuperar els seus llaços diplomàtics després d’anys donant-se l’esquena. La Xina havia evitat durant dècades involucrar-se en el Pròxim Orient, un vesper sota la tradicional influència de Washington i Moscou. Tots dos van donar l’esquena als Estats
Units i van recórrer a la Xina com a garant de l’acord per una raó elemental: és el comprador més gran del seu petroli i van entendre que l’altra part no voldria menysprearla. Els països que tenen la Xina com a principal soci comercial són més del doble que els que tenen els EUA. La tendència s’accentua amb rapidesa així que el comerç continuarà greixant les intervencions xineses.
El conflicte palestino-israelià és més simbòlic, antic i complex. També la recompensa per a la seva reputació sembla més gran si aconsegueix arreglar-lo perquè segellarà la seva eficàcia pacificadora en zones llunyanes i tradicionalment alienes. L’històric acord de pau que van impulsar els EUA va morir i les negociacions continuen trencades gairebé una dècada després. La solució, assenyala Qing, haurà d’involucrar «dos estats». La Xina, que mesura al mil·límetre les seves declaracions sobre assumptes aliens, es va afegir al recent cor global contra el ministre israelià de Finances, Bezalel Smotrich, que va afirmar que el poble palestí era «una invenció».
En la guerra d’Ucraïna, on apunten els focus globals, la Xina també s’hi ha involucrat. La seva proposta de pau, de 12 punts, preveu un alto el foc immediat sense condicions prèvies. Ha merescut l’interès de Moscou i Kíiv, més del primer que del segon, i el menyspreu dels EUA i Europa, més del primer que del segon. Occident no veu més solució que el pla de Zelenski, que inclou la devolució a Ucraïna de tots els territoris, Crimea inclosa.
■