L’intent de Simón
Mals temps per a la lírica política. Territori de trampes, d’investigacions a l’ús, de retorçar el passat fins que es posa en contra del mateix individu... La política s’ha convertit en un espai en el qual els millors s’absenten per la hiperexposició i la mala bava. La situació és fàcil d’entendre amb l’exemple de la directora de cine Carla Simón. Ella que vivia al seu món de relacions humanes i familiars, d’explicació de la condició humana, a la ciutat, al poble, al camp, totes com a excusa d’arguments cinematogràfics, i de sobte, a l’anunciar presentar-se a l’ajuntament del seu poble, les Planes d’Hostoles, de tot just 1.700 habitants, descobreix que la política es condueix amb una bilis sense parió. El millor, avortar l’intent de col·laborar al poble.
A Simón, que res sap, o sabia, sobre per on passa la mala llet política, ni se li va acudir que anar en una llista de JxCat la feia sospitosa. ¡I a saber! De la mateixa manera que si l’haguessin temptat des d’una llista local del PP o del PSC, la seva imatge també hauria canviat en pocs segons i les xarxes mostrarien, amb la seva cara més endimoniada, una altra Simón. I ella que només volia ajudar i sense cobrar.
El periodista i expolític, Joan López Alegre, acaba de publicar un llibre el títol del qual explica part d’aquestes situacions: ¿Y si me presento a las elecciones? (Deusto, 2023). El seu text és una alerta. Un anunci de ser previngut davant la força mental i física que obliga entrar en política. Un espai que sembla fet per als que no tenen res a perdre o per als quals ho tenen tot perdut.
A més de la investigació interessada a la que el polític serà sotmès, i tenir un llistat d’advocats que assumeixin la seva defensa, serà necessària una capacitat d’aguant que suporti les contínues reinterpretacions de les declaracions futures. Per empassar-se aquesta situació s’ha d’estar fet d’una pasta especial. El resum de López Alegre sembla dir que només els que passen de tot són capaços de superar el drama. Per això, l’excel·lència fuig de la política. I així anem.
■