Vox durà al TC la reforma contra el discurs d’odi al Parlament
▶ ERC i la CUP necessiten Junts o el PSC perquè prosperi la proposició de llei sobre la revisió del reglament de la Cambra
El Parlament segueix amb la tramitació de la reforma del reglament impulsada per ERC i la CUP que vol limitar els discursos d’odi de Vox. La setmana passada la Mesa de la Cambra va admetre a tràmit la proposta i ahir va rebutjar la petició del grup d’extrema dreta que demanava frenar-la. Sí que van acceptar l’esmena a la totalitat del mateix partit, que va avisar que recorrerà al Tribunal Constitucional.
Segons el portaveu de la formació, Joan Garriga, la proposició de llei de republicans i cupaires és «clarament inconstitucional» perquè «vulnera drets fonamentals» com la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària dels diputats. Per aquesta raó, va assegurar que, si s’aprova, demanaran empara a l’alt tribunal.
L’actual reglament contempla l’expulsió d’un parlamentari en cas de pronunciar «paraules ofensives adreçades a les institucions públiques, a un altre membre del Parlament o a qualsevol altra persona». Però segons els grups proponents, aquest plantejament és molt genèric, així que opten per un redactat més explícit que prohibeixi i sancioni els «discursos d’odi o intolerants». En aquest punt inclouen tot allò que «inciti a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua o discapacitat». A més, ERC i la CUP també pretenen que tots aquells diputats que no hagin firmat la declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament, com és el cas de Vox, no puguin exercir càrrecs dins la Cambra o als seus òrgans, ni formar part de delegacions oficials de la institució.
ERC i la CUP necessiten el suport de Junts o del PSC perquè la proposta prosperi. De moment, els dos partits han evitat aclarir la seva posició. El que sí que van forçar, en la reunió de la Junta de Portaveus de la setmana passada, és que no es tramiti per lectura única –la via més ràpida–, obrint així un període d’esmenes que els permetria introduir modificacions.
■