Ciutat Vella prescindeix del 16% de les cistelles de brossa
L’altra cara de la moneda són els districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc, amb 595 i 518 punts extres en vuit anys.
La reducció de papereres no s’ha produït de manera homogènia a tot Barcelona. El districte que més en nota la pèrdua és Ciutat Vella. Va tocar sostre el 2013 amb gairebé 1.700 dipòsits i va anar baixant fins a estabilitzar una mateixa xifra idèntica (1.558) per als anys 2018, 2019 i 2020. La caiguda forta es va registrar el 2021 (-168) i es va agreujar l’any passat (-243). Una de cada set s’ha retirat els últims dos anys, aproximadament. En els set anys d’alcaldia d’Ada Colau, Ciutat Vella ha perdut el 20,68% de les seves papereres, a falta de les dades del 2023.
El consistori defensa que el servei no ha minvat, perquè els últims dos anys ha incrementat la freqüència de buidatge: «Una paperera que buidem tres vegades al dia dona el triple de servei que una que buidem una sola vegada», sosté el gerent de Medi Ambient, Frederic Ximeno.
L’Eixample tampoc en surt ben parat: un 7% menys en dos mandats. El màxim d’unitats aquesta dècada van ser 4.215 l’any 2015 i el mínim han sigut 3.918 l’any passat. Una retallada de gairebé 300. Les diverses obres de pacificació en curs, que impliquen retirar el mobiliari temporalment i redistribuir-lo després, expliquen una part. Una altra respon a la mateixa estratègia de buidatge més freqüent.
Altres territoris damnificats són Nou Barris, que n’ha perdut més de 300; i Gràcia i Sant Andreu, amb al voltant d’un centenar menys. Les Corts i HortaGuinardó han variat poc.
L’altra cara de la moneda són Sant Martí i Sants-Montjuïc, amb 595 i 518 punts extres, respectivament. Coincideix amb la urbanització de nous barris en les dues zones, com el 22@ o la Marina del Prat Vermell. Tampoc pot queixar-se Sarrià-Sant Gervasi, amb 414 més. Els tres casos responen a la mateixa lògica: en els barris allunyats del centre s’ha mantingut la mateixa freqüència de pas de la brigada de neteja, per la qual cosa s’ha reforçat el servei per via convencional, instal·lant més unitats al carrer.
L’Eixample tampoc en surt ben parat: el 7% menys en dos mandats
Revisió contínua
El consistori insisteix que la revisió contínua d’ubicacions porta, de vegades, a instal·lar més papereres. Així hauria passat a la Barceloneta, on «recentment» s’ha decidit col·locar-ne vuit unitats més. Tot i que la ubicació «és sempre decisió de l’ajuntament», les mateixes fonts asseguren que hi ha receptivitat. Per exemple en sortides d’escoles o de poliesportius. «En general, les peticions relacionades amb el fet de posar o treure papereres s’atenen positivament sempre que no representi algun obstacle per a la circulació de persones o quedi mancat el servei», conclouen.
■