El TC avala la ‘llei Celaá’ i exigeix un «equilibri entre llengües»
El conseller Cambray celebra amb «prudència» que el Constitucional dicti que l’aprenentatge de les llengües a l’aula «no va de percentatges».
El Tribunal Constitucional (TC) va avalar ahir de manera definitiva la constitucionalitat de la nova llei d’educació, coneguda com a llei Celaá, al rebutjar en la seva totalitat el recurs presentat per Vox. La ponència, que va rebre l’aval de sis magistrats progressistes –l’exministre Juan Carlos Campo es va abstenir– davant el vot contrari dels quatre integrants del bloc conservador, rebutja entre altres arguments que la norma vulneri el dret a rebre educació en castellà i recorda que l’únic que s’ha d’exigir és un «patró d’equilibri entre llengües» que es compleix en aquest cas.
Un dels magistrats que presentaran vot particular discrepant és el mateix ponent de la sentència, Ricardo Enríquez, que per a aquest Ple va presentar un text que valida la totalitat de la llei després que el 23 de març passat la majoria més progressista rebutgés la seva proposta inicial, que posava en dubte alguns punts de la llei del Govern.
Pel que fa al dret a rebre educació en castellà, la sentència explica que la nova regulació és conforme amb l’article 3 de la Constitució, que garanteix el dret a utilitzar el castellà i la cooficialitat de les llengües autonòmiques, i també amb la responsabilitat de l’Estat de vetllar pel respecte dels drets lingüístics dels alumnes.
Considera, en particular, que de la Constitució no deriva la necessària fixació per l’Estat d’una proporció d’ús del castellà en el sistema educatiu, ja que conforme a la doctrina anterior del Tribunal, «un patró d’equilibri o igualtat entre llengües» i un dret efectiu a utilitzar-les, que no nega la llei recorreguda.
El conseller d’Educació de la Generalitat, Josep GonzálezCambray, va celebrar la sentència del TC que desestima íntegrament el recurs de Vox contra la llei Celaá i evita fixar percentatges en l’ús del català i el castellà a les aules. «Es tracta d’una informació rellevant perquè ens ve a dir que defensa el contingut de la LOMLOE quant a l’ús del català en els centres educatius».
Dubtes inicials superats
«Vam fer una resposta de país i ens vam dotar d’una nova llei a través del Parlament i un nou decret llei a través del Govern que ha fet inaplicable la sentència del 25%», va recordar, en al·lusió a la decisió del TSJC. «Això va fer que aquest tribunal s’adrecés al TC perquè es pronunciés, i avui tenim un primer pronunciament, cosa que fins ara no havia passat».
Respecte als dubtes del ponent, Enríquez considerava inconstitucional i contrari al pluralisme educatiu el veto que la llei imposa a la segregació per sexes en escoles que rebin diners públics tot i que fos en part, cosa que impedeix que aquesta pràctica es pugui produir en els centres concertats. Pel que fa a això, la sentència final desestima la prohibició de concertar l’educació diferenciada per sexes. De la Constitució deriva, recorda el text, «un model educatiu pluralista», si bé puntualitza que la norma fonamental no diu que tots els models educatius hagin de rebre ajudes», ni estableix «un dret subjectiu a la prestació pública».
■
La resolució desestima la prohibició de concertar l’educació per sexes