Manifesta busca «reconquerir» Barcelona en la seva 15a edició
La biennal europea, que tindrà lloc el setembre del 2024, se centrarà en les necessitats socioecològiques de la metròpoli catalana.
Manifesta, la Biennal Europea que canvia d’ubicació cada dos anys, celebrarà la seva 15a edició, del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024, a Barcelona. Després de passar el 2022 per Prishtina (Kosovo) arribarà a la capital catalana per, entre molts altres objectius, «reconquerir Barcelona, recuperarla» acostant-se a la ciutadania no només a través de l’art i la cultura, sinó també mitjançant un canvi social i ecològic, va anunciar ahir la seva directora fundadora, Hedwig Fijen. Aquesta nova edició, la més gran de les 14 anteriors, pretén «observar el món a través dels ulls de Barcelona», va explicar Fijen, per centrar-se en les necessitats de transformació socioecològiques de la metròpoli barcelonina.
Manifesta 15 es planteja generar un conjunt de preguntes crucials que ja s’han posat sobre la taula per ser investigades i que donaran lloc a la presentació de projectes artístics i innovadors juntament amb professionals de la cultura de diferents regions i disciplines. El punt de partida de Manifesta
15 seran les investigacions urbanes sobre Barcelona realitzades en les últimes quatre dècades.
Debats contemporanis
L’arquitecte Sergio Pardo, el primer mediador creatiu que col·laborarà amb l’equip local de Manifesta 15, creu que per impulsar l’àrea metropolitana de Barcelona no és necessari convertir-la en una ciutat com la dels Jocs Olímpics –«que semblava que estava en venda»– sinó que «s’ha de començar per cuidar la natura i crear mesures que puguin ajudar a millorar els canvis», va afegir. Les connexions i nodes socials en els quals la Biennal portarà a terme la seva investigació se centraran en tres territoris concrets: el riu Besòs, el Delta del Llobregat i la serra de Collserola.
I les activitats seran presents a 10 ciutats de l’àrea metropolitana: Badalona, Cornellà, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, el Prat, Sabadell, Sant Cugat, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet. Aquests tres nodes representen la necessitat urgent de descentralitzar i ressituar els ecosistemes culturals cap a les regions metropolitanes, un dels principals objectius del projecte. Aquestes ubicacions són bones aliades per plantejar-se debats contemporanis com l’equilibri entre les noves infraestructures i el medi natural com Collserola, «el pulmó verd de Barcelona» i el Besòs «amb 15 dels barris més vulnerables de la ciutat», afegeix Pardo.
■