Rodrygo castiga el Chelsea i el Madrid ja espera el City
Dos gols del punta brasiler sentencien el pas a les semifinals en un partit en què l’equip anglès va tenir ocasions però no talent per concretar-les.
No és bona idea mirar de menjarse un filet amb una cullera. En pot donar fe el Chelsea. Els londinencs van proposar un partit físic i van arraconar els seus futbolistes de talent a la banqueta. El Madrid, que va exhibir sobre la gespa la seva col·lecció de ganivets, ho va agrair enormement veient com fallaven ocasions clares una rere altra. Fins que dues punyalades de Rodrygo van silenciar Stamford Bridge i van sentenciar l’eliminatòria (0-2). El Madrid mira a Munic, on el City aterra amb una renda de tres gols. Pinta que es repeteix la semifinal de l’any passat. I Rodrygo es frega les mans.
Resulta complicat justificar que deixis a la banqueta Sterling, João Félix, Ziyech, Pulisic, Mount i Mudryk
quan has de remuntar dos gols. Una cosa inexplicable tret que tinguis més por del teu equip que del Madrid. I això té certa lògica tenint en compte que el Chelsea havia perdut els tres partits amb Lampard al comandament i en l’últim el Brighton li va xutar fins a 26 vegades.
Els primers minuts van ser els típics del Madrid, equip dièsel que guanya cos amb el pas del temps. I, per descomptat, amb sobresalts inclosos. En aquest cas, una rematada de Kanté sol a l’àrea que va sortir desviada. Fins que la caldera es va escalfar, el Madrid va córrer al darrere dels blues. Els d’Ancelotti són un equip reactiu. Necessiten saber de què disposa el rival, examinar-lo i proposar el que demana el partit en cada moment.
Sense Militão en l’anada de semis
Als 19 minuts es va desesperar el Madrid en la primera jugada enllaçada pel seu atac amb un xut al pal de Rodrygo. El Chelsea pressionava Kroos i Modric, flotant més a Valverde, que dirigia les operacions. Militão mesurava malament en una entrada i s’emportava una targeta que el deixarà sense l’anada de semifinals.
A la mitja hora el Madrid ja habia comparegut a Stamford Bridge. Un xut tebi de Benzema i un altre de més exigent de Modric feien treballar Kepa. Tot en ordre. Tot i que al descans es va arribar empatats per una mà de Courtois, que es va llançar com un tigre a empetitir la porteria davant un Cucurella que ho tenia tot de cara.
La segona part començava amb idèntic escenari. El Chelsea mantenia els seus pretorians i el Madrid continuava esperant que baixés el suflé blau. Els londinencs van demanar una altra de groga per a Militão, que va jugar amb foc. Ho van fer segons després que Kanté fallés una altra ocasió clara.
Patia el Madrid sense pilota i Ancelotti va cridar Tchouaméni i Nacho. S’estaven preparant per sortir quan Rodrygo va muntar una contra que Benzema no va empènyer per centímetres i al segon pal Vinícius va tornar la centrada perquè el mateix Rodrygo marqués. És el que té donar als bons la pilota en l’àrea rival. El gol lapidava el Chelsea en el 58.
Als 66 minuts, Lampard va treure d’una tacada João Félix, Mudryk i Sterling. A bones hores... El Chelsea se’n va anar a dalt i va disposar d’ocasions, però va ser el Madrid qui va certificar el triomf. Una jugada delicada de Valverde va acabar amb Rodrygo empenyent el seu segon gol. El brasiler ja va rescatar els blancs fa un any amb un gol que va portar el Madrid a la pròrroga davant els londinencs. No era estrany que Ancelotti li fes un petó com a un fill quan el va substituir a l’acabar el partit.
■