Laporta i la ‘catalanitat’, Madí i el Roine, ¡ahh!
No ha passat inadvertida a les cadenes nacionals l’estratègia de Laporta d’embolicar-se en la catalanitat per camuflar les seves responsabilitats. Josep Pedrerol a Jugones (La Sexta) ho assenyalava a tota pantalla. És una imatge de gran patetisme conceptual. Hauria d’estar penat amb presó que els líders de qualsevol estament o societat utilitzin la catalanitat com a coartada.
Ni Catalunya, ni els catalans, som la disfressa de ningú, adverteix Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, en la seva Newsletter, que Laporta intenta imitar el que va fer Pujol durant tants anys. En efecte, Pujol treballava el victimisme amb rara habilitat. Quan l’investigaven a ell o a la seva family, era Espanya contra Catalunya, però quan viatjava a Madrid s’entenia bé amb Aznar i fins i tot amb l’amic del pupitre que llavors manava a Telefónica. Això de Laporta, al seu costat, és una matussera imitació, res més. Carrega contra el Madrid i alhora manté amb Florentino fraternals i fabuloses expectatives de negoci (Superlliga). En aquests casos de martingales monetàries, el millor és el seguiment de la pasta. No només els pagaments a Enríquez Negreira, també les mordides i comissions que solen acompanyar-los. Com deia ahir a Todo es mentira (Cuatro) Josep Maria Minguella, que ho sap tot del Barça: «Aquí van muntar una bicicleta i uns quants s’han dedicat a pedalar».
MADÍ I EL ROINE.
/ No havíem comentat encara l’entrevista amb David Madí a Els matins (TV-3). Va explicar que han arxivat la causa contra ell perquè no han trobat res. Estic amb Madí. Pensar que trobaran alguna cosa contra qui va ser colossal cervell i estrateg de Mas és subestimarlo. Però el millor va ser al final, quan va dir: «¡El problema de l’aigua a Catalunya s’arregla amb el transvasament del Roine!». ¡Ahh! Això del Roine ja no ho recordava. Això va començar a moure-ho el sector de negocis de Convergència als 90, i després en aquell pintoresc think thank
que movia Prenafeta: la Fundació Catalunya Oberta. S’excitaven davant un business tan extraordinari. Aqüeducte faraònic des de França, cànon per cada litre transvasat... Una pasta gansa de veritat. Comissions bàrbares. Lamentablement el Roine és un riu amb un nivell de contaminació radioactiva i de metalls pesants que fins i tot hi ha trams amb rètols on diu Prohibit pescar.
Però no siguem mesquins. Com a negoci pot ser apoteòsic. Ànim.
■