Un tribunal d’apel·lació confirma la cadena perpètua per a Pablo Ibar
▶ L’hispanoestatunidenc empresonat està acusat d’un triple assassinat del 1994
La justícia dels EUA ha donat un altre «cop demolidor» a Pablo Ibar, el ciutadà hispanoestatunidenc d’arrels basques empresonat per un triple assassinat el 1994 del qual es declara innocent. El Tribunal d’Apel·lacions del Quart Districte de Florida va rebutjar dimecres de manera inesperadament expedita un recurs que al febrer havia presentat la defensa buscant la revocació de la cadena perpètua i la celebració d’un nou judici.
Ibar, fill del pilotari basc emigrat Cándido Ibar i nebot del boxejador Urtain, que va passar 16 dels seus 50 anys al corredor de la mort fins que el Tribunal Suprem de Florida va anul·lar el 2016 aquesta pena capital, continuarà de moment afrontant la cadena perpètua que se li va imposar el 2019 en el seu tercer judici, separat de la seva dona Tanya Quiñones, dels seus dos fills i de la resta de la seva família.
Sorpresa i cop
«La resolució ha suposat un gran cop per a la família», va dir en un comunicat Andrés Krakenberger, portaveu de l’Associació Pablo Ibar Juicio Justo, que va assegurar que el tribunal amb seu a West Palm Beach ha pres la seva decisió «de manera sorprenent».
Aquesta sorpresa està en part motivada per la celeritat amb què va arribar la resolució, però també per qüestions legals de la sentència que compliquen els següents passos. A més, Krakenberger ha destacat la divergència de la decisió adoptada amb les preguntes que havien plantejat els magistrats durant la vista oral del recurs d’apellació el 28 de febrer, que segons ell «anaven en direcció diametralment contrària» a la resolució emesa dimecres.
Els magistrats de West Palm Beach van desestimar els 12 «motius substancials» que Joe Nascimiento, advocat d’Ibar, va presentar en un recurs de 125 pàgines al febrer, entre els quals figuraven les insuficients proves d’ADN, la falta de connexió d’Ibar amb els assassinats (l’empresari d’oci nocturn Casimir Sucharski i les models Marie Rogers i Sharon Anderson) o la inconsistència de la declaració d’un testimoni clau.
A l’adoptar la seva decisió ho han fet sense fonamentar-la per
La justícia argumenta que no hi ha proves de pressions al membre del jurat que va expressar la seva «pena» per la decisió
escrit excepte en una d’aquestes qüestions: l’actuació del jutge Dennis Bailey, que va presidir l’últim procés, i que la defensa d’Ibar va argumentar que «va abusar de la seva discrecionalitat» en unes situacions i en d’altres «es va equivocar» i que va actuar amb «absoluta parcialitat» amb un jurat que va denunciar haver patit pressions per part dels seus companys per emetre un vot favorable a la condemna.
En el centre de les reclamacions de la defensa sobre el jutge Bailey hi ha el cas del membre del jurat que, un dia després de la condemna a Ibar el 2019, va trucar al magistrat per mostrar la seva «pena» pel veredicte. «El mer remordiment d’un membre del jurat és insuficient per justificar una intromissió en les deliberacions del jurat», conclouen els jutges del Tribunal d’Apel·lacions.
Els magistrats han estipulat que «senzillament no hi havia proves que suggerissin que el membre del jurat estigués influït per cap factor extern ni que hagués donat consentiment a un acord entre els membres del jurat per fer cas omís dels seus juraments i instruccions». A més, conclouen que «no hi va haver suposats actes perjudicials manifestos ni influència externa».
Un repte afegit que planteja aquest últim revés judicial per a Ibar segons Krakenberger és que «al no explicar la seva decisió sobre les altres 11 qüestions amb una opinió escrita, el tribunal ha perjudicat substancialment la capacitat d’Ibar de sol·licitar revisió per part del Tribunal Suprem de Florida». ■