França eleva la cassolada a símbol

Macron intenta girar full a la reforma de les pensions, però les esbroncades i manifestacions es repeteixen en les seves aparicions públiques.

Primer van ser les manifestacions multitudinàries, després els contenidors d’escombraries en flames i ara les cassolades. Aquest clàssic del repertori contestatari s’ha convertit en el nou símbol a França de les protestes contra el Govern d’Emmanuel Macron i la impopular pujada de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). Després de la promulgació el cap de setmana passat de la reforma de les pensions, el dirigent centrista intenta girar full d’una de les pitjors crisis de la seva presidència. Els sindicats, no obstant, no semblen disposats a abaixar els braços i van acompanyar el president a cop de cassola en els seus diferents desplaçaments aquesta setmana.

Malgrat tres mesos de protestes molt freqüentades –les més massives en aquest segle XXI al bulliciós país veí–, Macron es manté inflexible. Va pronunciar un discurs televisiu dilluns des de l’Elisi sense que hi hagués pràcticament cap anunci ni canvi significatiu en les seves polítiques. En aquesta intervenció, va parlar de «100 dies d’apaivagament i acció». Aquest període destinat a recuperar la calma ha començat agitat. El col·lectiu altermundialista Attac va convocar cassolades en prop de 300 localitats dilluns a la mateixa hora en què parlava el president. Des d’aleshores, aquest tipus de protestes i esbroncades contra Macron i alguns dels seus ministres es repeteixen per mostrar que el pols per les pensions està lluny d’haver-se acabat.

Llançament d’ous

Després d’una primera visita agitada dimecres a Alsàcia (nordest), Macron es va enfrontar de nou ahir a una manifestació durant la seva visita a un institut a la localitat de Ganges, al sud-est del país. Més de 1.000 persones es van concentrar en aquest poble de menys de 4.000 habitants. Esbroncades, cassolada, llançaments d’ous i patates contra els antiavalots, empentes entre policies i manifestants que volien sobrepassar un cordó policial i tall de llum al centre de secundària que va visitar el president per part dels treballadors de l’elèctrica EDF. Va ser la carta de benvinguda en aquest segon desplaçament. I això que aquesta vegada els cops a les cassoles van ser menys sorollosos.

De fet, la prefectura (equivalent de la delegació del Govern) va prohibir els «dispositius portables sonors», entre ells, les cassoles. Els antiavalots van requisar aquests estris de cuina en els seus controls a l’entrada del poble. Una decisió durament criticada pels detractors de Macron. «¿Es pot sortir d’una crisi democràtica prohibint les cassoles?», es va preguntar a Twitter la diputada ecologista Sandrine Rousseau.

«Les cassoles i els ous només serveixen per cuinar», va assegurar Macron des de l’institut de Ganges, on va anunciar un augment d’entre 100 i 230 euros del salari dels professors, una pujada considerable, però inferior al 10% promès fa un any durant la campanya presidencial. Dimecres, ja havia deixat clar als manifestants que, per molt fort que piquin, ell no cedirà: «Les cassoles no serveixen per fer avançar el país». «No dimitiré, això no passarà. Haureu d’esperar fins al 2027», va afegir ahir a la tarda, després de ser interpel·lat per una francesa, durant un passeig sorpresa i que va resultar més plàcid pel poble de Pérols.

Curiosa la picada d’ullet de la història a l’objecte de moda aquesta setmana al país veí. Tot i que les cassolades solen associarse a les protestes de l’Amèrica Llatina o Espanya –des dels indignats l’any 2011 fins als independentistes (i els unionistes) el 2017 a Catalunya–, aquesta forma de protesta va començar en la dècada de 1830 a França contra la monarquia de Juliol, del rei Lluís Felip. Macron, mentrestant, es manté inflexible davant les manifestacions.

■