Lagarde apunta a «una mica de camí per recórrer» en les pujades de tipus

▶ Consellers del BCE ja es van oposar a augmentar el preu del diner en la seva última reunió ▶ La dirigent no precisa fins quan es podria incrementar

El procés de pujada accelerada dels tipus d’interès oficials iniciada el juliol passat podria estar encarant, si res es torça, la recta final, si bé la dimensió d’aquesta encara no es pot determinar. La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va assegurar ahir que el seu organisme ja ha realitzat una «quantitat significativa» del treball necessari per tornar l’IPC de la zona euro al 2% a mitjà termini i que falta «una mica de camí per recórrer». En canvi, el març passat, en la roda de premsa posterior a l’última pujada de tipus, va afirmar que quedava «molt més terreny per cobrir».

La tempesta bancària de fa unes setmanes ha tornat a treure a la llum la pugna entre les dues ànimes que conviuen al si del BCE: la dels que defensen una interpretació flexible i àmplia del seu mandat que tingui més en compte la situació econòmica (coloms) davant la d’aquells que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (falcons). Sembla segur que l’autoritat monetària de l’euro tornarà a encarir el preu del diner en la seva reunió del maig, però hi ha més dubtes sobre si tornarà a pujar tipus tant en la del juny com en la del juliol i fins a quin punt.

Entre els moderats es compta el governador del Banc d’Itàlia, Ignazio Visco, que ahir va alertar que «el risc de fer massa és almenys similar al de fer molt poc». Les turbulències financeres, va destacar, «poden tornar», d’aquí la importància de «decidir reunió per reunió sobre la base de les dades».

Pendents del crèdit

En una línia semblant es va manifestar en les últimes setmanes el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. De l’altra banda, el seu homòleg del Banc dels Països Baixos, Klaas Knot, va defensar que és «massa aviat per parlar d’una pausa» i es va mostrar partidari d’apujar els tipus al juny i al juliol. Lagarde, que té un paper més intermedi, no va voler precisar fins quan ni fins on podrien apujar els tipus: «La longitud del camí dependrà d’una sèrie de factors, en particular l’impacte en el crèdit dels problemes financers que vam veure».

Es tracta d’un factor clau. Les turbulències financeres encareixen i endureixen l’accés al crèdit, cosa que té un efecte contractiu en la inflació sense necessitat d’apujar tipus. «Si les tensions perduressin o s’intensifiquessin, podrien provocar un enduriment de les condicions del crèdit més acusat de l’esperat i minar la confiança, cosa que donaria lloc també a un escenari de creixement econòmic més moderat i de descens més accelerat de la inflació», va destacar recentment Hernández de Cos.

El BCE, precisament, va publicar ahir les actes de l’última reunió del seu consell de govern al març, en què va elevar els tipus en els 0,5 punts previstos, al 3,5%, malgrat la tempesta bancària. Segons va revelar, «una molt gran majoria» de consellers van donar suport a l’alça proposada per l’economista en cap, Philip Lane, per «per infondre confiança i evitar crear més incertesa als mercats financers».

■