Sánchez, ¿el més europeista des de González?

Esperonat per la campanya electoral, Pedro Sánchez està desbloquejant al Congrés algunes lleis que estaven obstruïdes per les desavinences entre els socis de la coalició o per la falta de suports entre la majoria de la investidura. L’estrella del moment és la llei d’habitatge adornada dimecres passat amb fons europeus que remeiaran una injustificable distància respecte a Europa en pisos de lloguer social. Menys estrident és una altra llei que ahir també va sortir del calaix: la de mecenatge. Una altra assignatura pendent per acostar-nos a Europa i que tindrà impacte positiu en l’activitat cultural i social sense ànim de lucre. I fomentarà el patrocini d’empreses a través d’una desgravació fiscal més generosa en l’impost de societats però també de les donacions de particulars amb bonificacions en l’IRPF.

Aquest final de mandat podria servir per consolidar Pedro Sánchez com el president més europeista d’Espanya des de Felipe González. Aznar va virar cap a l’atlantisme, Zapatero no va agafar una bona època a la UE i va mirar molt a Veneçuela i Rajoy ni hi va ser ni se l’esperava. Les circumstàncies han fet que Sánchez, que té la majoria parlamentària menys europeista de la democràcia, s’hagi refugiat a Europa i hagi participat en operacions d’acord amb la seva política interior com la compra massiva de vacunes, els fons europeus, l’excepció ibèrica i ara l’enviament de material militar a Ucraïna. És jove, ha viscut moltes coses i, al desembre o d’aquí quatre anys, pot optar a un càrrec rellevant segons les vacants del moment. Això no elimina de cop els seus vaivens en política interior. Felipe González es va refugiar a Europa després d’impulsar un impressionant programa de reformes que va culminar amb l’ingrés a la UE. Sánchez podria acabar fent el camí contrari, encertar-la a l’interior impulsat per la seva ambició de fer mèrits a l’exterior. Les urnes decidiran quant temps té per fer-ho.

■