Una altra visita incòmoda de l’emèrit

Malgrat l’habitual discreció amb què es mou la Zarzuela quan es tracta d’assumptes difícils, és evident la incomoditat que causen a la Casa Reial les visites a Espanya del rei emèrit, resident des de l’agost del 2020 a Abu Dhabi i pretendent també a la residència fiscal en aquell país. Després de la vergonyosa experiència de l’any passat, quan va viatjar, igual que en aquesta ocasió, per participar en una regata a la localitat gallega de Sanxenxo, el rei Felip VI va mantenir una conversa de quatre hores amb el seu pare, que les fonts coneixedores van qualificar de «tensa» i que semblava haver servit per allunyar la possibilitat de més viatges. De fet, després d’aquella xerrada va cancel·lar els que tenia previstos per al 2022. No obstant, ha tornat, amb jet privat i per navegar amb el Bribón, pel que sembla sense coneixement previ del monarca en exercici i sense comptar, per tant, amb la seva autorització. De manera que des de la Zarzuela ni tan sols han mirat d’evitar en aquesta ocasió que transcendís el malestar per una visita que consideren inoportuna, perquè a més es produeix en vigílies de les eleccions del 28 de maig.

No és descartable que a la Corona li costi trobar al calendari una data propícia per a les visites de Joan Carles I, conscient de la polèmica que causa la seva presència aquí i que al recuperar el focus sobre la seva figura tornen també a l’imaginari col·lectiu no tant la seva contribució a l’estabilitat de la democràcia espanyola –que la va tenir– com l’escàndol que va provocar el coneixement de la seva fortuna oculta a l’estranger –a la qual Felip VI va renunciar públicament– i els delictes que podria haver comès per forjar-la i amagar-la de l’acció del fisc. De fet, és veritat el que proclamen els que asseguren que el rei emèrit no té causes pendents amb la justícia a Espanya. No en té. Però seria desitjable que com a mínim donés explicacions i demanés disculpes a la ciutadania, perquè igualment cert és que quan la Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar el març del 2022 la investigació sobre les seves finances va constatar conductes impròpies que podrien haver donat lloc a delictes fiscals –va haver de fer dues regularitzacions milionàries–, de blanqueig de capitals i de suborn. Cap d’aquestes conductes pot ser jutjada perquè unes van prescriure i les altres no són perseguibles únicament per la inviolabilitat que el va mantenir blindat en totes les seves actuacions fins al 2014, any en què va abdicar en Felip VI.

És precisament el seu fill i la institució que encapçala els que surten més perjudicats per les activitats econòmiques de Joan Carles i per la seva presència a Espanya. És ressaltable en aquest sentit que Felip VI fes coincidir l’arribada del seu pare a Sanxenxo amb un discurs a Ronda en què va recordar que liderar una institució requereix ser un exemple i una referència ètica. Va ser la ratificació del seu afany per la transparència i la responsabilitat social de la monarquia i els seus representants. Seria desitjable que el rei emèrit recolzés la manera que té el seu fill d’entendre l’exercici del seu càrrec i abandonés la frívola idea que «al rei no el mana ningú». També ho seria que entengués que una part molt significativa de la societat espanyola reprova la seva conducta. I que actués en conseqüència.

■

Joan Carles I hauria d’entendre que una part molt significativa de la societat reprova la seva conducta

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals