Lluna, Mart i més enllà, les missions pendents
El gegantí Starship estava cridat a estrenar un episodi inèdit de l’exploració espacial. Aquestes són algunes de les aventures que l’esperaven si no hagués explotat ahir poc després del seu llançament.
cendre els motors amb èxit, es va alçar seguint la trajectòria planificada i, almenys durant uns segons, va funcionar segons el previst. Quan el coet tan sols feia uns minuts que estava en l’aire, alguna cosa es va torçar. Des de la sala de control van començar a notificar un estrany canvi de rumb de l’aeronau i de cop, sense previ avís, una explosió d’origen no identificat va envoltar la nau en flames en qüestió de segons. Ni tan sols va donar temps que el propulsor se separés del cos principal. Starship va explotar a uns 30 quilòmetres d’altura.
Segons expliquen els impulsors d’aquesta missió, l’objectiu era posar a prova el funcionament del coet. I en certa manera, fins i tot amb el vehicle en flames, alguna cosa es podrà aprendre d’aquesta experiència. «En una prova com aquesta, l’èxit prové del que aprenem. El llançament d’avui ens ajudarà a millorar la fiabilitat de l’Starship mentre SpaceX treballa per fer que la vida sigui multiplanetària», van afirmar des de SpaceX després del succés. L’equip tècnic de la missió se centrarà ara a analitzar les dades recopilades durant el breu vol i, a partir d’allà, es treballarà per corregir els errors de cara a la pròxima prova.
El viatge inaugural de l’Starship havia sigut dissenyat per comprovar el funcionament dels motors, el propulsor i els diferents mecanismes del coet, així com de les maniobres de vol i aterratge.
El primer intent d’enlairament d’aquesta missió havia de produir-se dilluns passat però, quan només faltaven uns segons per a l’encesa dels motors, el llançament es va cancel·lar per un problema tècnic a les vàlvules de pressurització de l’aeronau. L’equip de la missió va explicar més tard que l’anomalia s’havia solucionat i que, després de realitzar una nova revisió tècnica, tot estava preparat per a l’enlairament d’ahir.
120 metres d’altura
Els primers passos de l’Starship han sigut una mica convulsos però, tot i així, aquest vehicle espacial continua aspirant a guanyar-se un lloc en els llibres d’història. Parlem del coet més gros mai construït. Es tracta d’un gegant de 120 metres d’altura (gairebé tan alt com la torre de Glòries de Barcelona o la torre Europa de Madrid) i nou metres de diàmetre (és a dir, gairebé tan ample com la mida total del coet espanyol Miura). Ha sigut dissenyat per poder transportar fins a 150 tones de càrrega útil entre les quals, algun dia, podran incloure’s des d’instruments científics, tripulacions de desenes d’astronautes i materials per construir infraestructures fora de la Terra.
Aquest coet també destaca per ser totalment reutilitzable. Fins ara, la immensa majoria de missions espacials han funcionat a partir d’enormes vehicles espacials que es destruïen just després del llançament: l’equivalent a viatjar en avions que es desbaratessin després d’un sol trajecte. Ja fa uns anys que SpaceX s’ha centrat en el desenvolupament d’una nova generació de coets reutilitzables com, per exemple, el ja famós Falcon Heavy. Aquest tipus d’eines seran clau per a futures missions interplanetàries amb les quals la humanitat preveu anar i tornar a altres cossos celestes del nostre veïnat espacial.
■
Malgrat el vol fallit del coet, Elon Musk afirma que en només uns mesos podríem veure un nou intent d’enlairament de l’Starship. Aquestes són algunes de les futures missions del coet.
MISSIONS A LA LLUNA
Una de les primeres aventures que s’esperen del Starship serà, ja per si mateix, una fita històrica. SpaceX planeja llançar la primera missió privada al voltant de la Lluna: el projecte Dearmoon. El multimilionari japonès Yusaku Maezawa ha seleccionat 10 artistes, creadors de contingut i atletes d’arreu del món perquè l’acompanyin en un viatge al voltant de la Lluna. La missió es podria enlairar cap a finals del 2023 i, tot i que no aspira a aterrar sobre la superfície lunar, entrarà als llibres d’història com la primera missió d’aquest tipus protagonitzada per actors privats. Starship també aspira a convertir-se en un dels nous vehicles que protagonitzaran la reconquesta de la Lluna. El mòdul d’aterratge d’aquest coet, també dissenyat per SpaceX, ha sigut seleccionat per l’agència espacial nord-americana NASA com l’encarregat de portar «la primera dona i el pròxim home a la Lluna». L’enlairament d’aquesta missió està previst al voltant del 2025.
MISSIONS A MART
Una de les grans promeses d’aquest artefacte de nova generació té a veure amb la seva gran capacitat d’emmagatzematge i tot el que això implica per a les missions de llarg abast. Aquesta nau espacial ha sigut dissenyada per transportar tripulacions de fins a 100 persones en vols interplanetaris de llarga durada cap a destinacions com, per exemple, Mart. Perquè entenguin la magnitud d’aquesta xifra, recordem algunes dades. Fins ara, la gran majoria de missions espacials tripulades han allotjat entre tres i sis tripulants com a màxim. El coet rus Soiuz, un dels més utilitzats en la història de la carrera espacial, pot portar fins a tres astronautes.
L’Space Launch System, un dels més potents, en podria transportar quatre. L’Estació Espacial Internacional, la plataforma orbital més gran, en el seu moment d’esplendor ha arribat a allotjar uns set humans. La nau Orió, la més sofisticada desenvolupada fins ara, aspira a portar vuit persones.
Musk va avançar que ho tornarà a intentar en tan sols uns mesos El primer intent de llançar la nau s’havia cancel·lat dilluns per un problema tècnic
SATÈL·LITS, TELESCOPIS PROJECTES ESPACIALS I
Starship també promet ser una revolució per al llançament de missions espacials d’última generació ja que, a causa de la seva àmplia capacitat d’emmagatzematge, permetria llançar missions més grans i a menys cost. Un altre dels sectors que espera revolucionar Starship és el llançament de satèl·lits de comunicació. Segons va anunciar Musk fa uns anys, aquest nou coet podria ser clau per desplegar la nova constel·lació de satèl·lits de l’Starlink. El seu objectiu és llançar més de 12.000 aparells a partir del 2026 (una xifra que multiplica per sis el nombre de satèl·lits actius el 2018).
VOLTA A LA TERRA EN 30 MINUTS
SpaceX també proposa utilitzar l’Starship per a viatges terrestres. Segons els seus càlculs, aquest coet podria fer qualsevol trajecte al voltant del globus en 30 minuts o menys. Un viatge de Londres a Hong Kong, que en un vol convencional triga gairebé 12 hores, podria reduir-se a només 34 minuts.
■