El Festival de Pedralbes dona pas a Les Nits de BCN
Figures com Sebastián Yatra, David Bisbal i Antonio Orozco lideren el cartell de la nova mostra, a càrrec de la promotora Clipper’s.
— Vostè ha fet de la poesia una aposta constant, que ha marcat la seva vida alhora que el teatre. ¿Quin valor té ara la poesia per a vostè?
— Jo em recordo parlant amb Armando [Moreno, el seu marit, productor de tota la seva obra mentre va estar viu, fins a l’any 1994], dient-li que aquest era el moment de la poesia. És el moment de donar veu als poetes. Després la vida m’ha permès ferho amb molts dels nostres poetes. Perquè sentia que calia treure els que saben explicar les coses.
— El teatre sempre ha servit per explicar el que li passa a la gent.
— Sí, sí. El teatre viu enganxat a la vida. Quan la vida rellisca o s’equivoca i causa grans dolors, o quan mira d’aixecar-se i posa tota la carn a la graella, allà hi ha la poesia i la dramatúrgia i els llibres i els autors. Però no sé si ara estem en un bon moment.
— ¿Com veu el futur del teatre espanyol?
— Hi ha molta gent nova mirant de trobar la seva cadira o el seu lloc per expressar-se. Però aquí a Barcelona ja han tancat un teatre per falta de públic. Això és bastant dolent, ¿no? El teatre necessita carinyo, necessita un públic que l’estimi. El teatre és fràgil i quan hi ha uns cinc títols extraordinaris en cada temporada, el teatre floreix i la gent floreix.
— ¿No ens hem pres seriosament la importància que té el teatre per a la democràcia?
— Tinc amics en diversos teatres i estan una mica, no ho sé, ¿decebuts? Podria haver-hi un nexe d’unió entre el que passa en diferents parts del món: a Roma o a Londres no hi ha una gran exaltació pel teatre. I crec que aquí ens passa el mateix. Això és així.
— ¿A què creu que es deu aquesta falta d’exaltació?
— Doncs jo vaig veure la possibilitat de canvi quan Franco es va morir. Però en el sentit polític. De la cultura gairebé no se’n van ocupar. I avui aquesta oportunitat del gran canvi no s’ha presentat. Després del dolor de la dictadura es van despertar en nosaltres moltes coses i en canvi ara... ja no són els grans grups teatrals, per exemple.
— Quan la gent l’aplaudeix al final d’aquesta obra, òbviament l’aplaudeix a vostè, a l’actriu, al muntatge, a l’autor, però ¿què està aplaudint en realitat també?
— L’emoció. Una emoció que, per desgràcia, ja no és tan comuna en el teatre. Com que el teatre d’avui és més fred, més cerebral. Ja no hi ha la satisfacció que et proporcionen Shakespeare o Buero Vallejo, per exemple.
— Un dia em va dir que es preguntava si s’havia portat bé amb la gent. ¿S’ho continua preguntant?
— Sí, sí. Perquè és una cosa que m’importa. Però... com a resposta em dic: m’he portat acceptablement bé.
— ¿I com se sent en el paper d’àvia, en l’obra i en la vida.
— Em sento bé. Crec que l’autor ha anat molt amb compte de no fer una senyora encantadora que porta la pau a la casa, sinó algú que sap que té la mort a prop i sap que això s’ha de fer digerible per als seus.
— ¿Com flueixen les coses entre l’elenc?
— Amb una facilitat, una sinceritat, unes ganes de créixer... Des del segon dia que vam començar a treballar va sorgir tot això. Per això crec que ara presentem un espectacle madur.
■
Les bases del concurs per adjudicar les tres pròximes edicions del fins ara Festival Jardins de Pedralbes primaven l’aposta per l’escena autòctona i, en efecte, la renovada mostra presenta una alta proporció de figures pop de les escenes catalana i espanyola (de Mariona Escoda a David Bisbal, passant per Antonio Orozco, Els Amics de les Arts, Alizzz, Diego el Cigala i Taburete), a les que acompanyen un bon nombre d’astres llatins (Sebastián Yatra, Morat, Natalia Lafourcade) i diversos exponents anglosaxons (Tom Odell, Melody Gardot, The Manhattan Transfer). Trenta espectacles, un per nit, del 27 de juny al 26 de juliol, per a un festival de nova planta, Les Nits de Barcelona.
La promotora Clipper’s, guanyadora del concurs, ha comptat amb set setmanes per muntar la seva programació, va apuntar dimecres la seva CEO, Vanessa Llopart, que va remarcar la vocació «responsable, inclusiva i experiencial» de la mostra, que comptarà amb el seu village, a càrrec de White Summer, amb oferta gastronòmica i d’arts escèniques. Festival regit per paràmetres propis, va remarcar Juli Guiu, president de la promotora: «No mirem el que fan els altres».
El format escènic tindrà novetats: els 10 primers concerts tindran lloc en un recinte reduït dels jardins (800 persones), i els altres 20, a l’auditori davant el Palau de Pedralbes (2.400). Els primers els obrirà Sergi Carbonell, ex-Txarango (27 de juny), seguit de Delafé i Las Flores Azules (29), Mariona Escoda (1 de juliol), Búhos (4), Meritxell Neddermann (5) i Lildami (8). L’auditori l’estrenarà Natalia Lafourcade (7 de juliol), que donarà pas a Orozco (8), Alizzz (9) i Bisbal (10).
■