Vine amb la mare

‘Posesión infernal: El despertar’ ★★★★

La cinquena entrega de l’enlluernadora saga que va començar amb Possessió infernal (1981) conté nombroses picades d’ullet i referències a la trilogia original de Sam Raimi, però no és un mer exercici de reciclatge. D’entrada, no es molesta a reproduir el virtuós slapstick que farcia aquestes pel·lícules –especialment Terroríficamente muertos (1987) i L’exèrcit de les tenebres (1992)–, i tant la seva severitat com els seus moments de gore extrem l’acosten al notable remake que Fede Álvarez va dirigir el 2013.

Si fins ara l’hàbitat natural de la saga Evid deal era una cabana al bosc, aquí el director Lee Cronin intenta mantenir l’atmosfera de claustrofòbia traslladant l’acció a un ruïnós edifici d’apartaments; així mateix, si algunes de les pel·lícules predecessores generaven tensió convertint els amics de l’heroi en criatures malignes, aquesta basa la seva premissa argumental en la perversió de l’amor matern: una mare es gira contra els seus fills, i mira d’assassinar-los de la pitjor manera possible utilitzant qualsevol instrument al seu abast. Un ratllador de formatge, per exemple.

Els personatges i els seus conflictes familiars són explorats una mica vagament, i això resta a l’inevitable

Lee Cronin (Estrena:21/4/2023) bany de sang part de la força dramàtica que sens dubte es busca. En qualsevol cas, la pel·lícula ofereix dosis generoses del que el seu públic natural espera: una successió de seqüències de terror i brutalitat extraordinàriament ben executades, per moments matisades amb concessions a l’humor –com aquell gag sobre un globus ocular arrencat que aterra a la boca d’un personatge–, i molt hàbils a l’hora d’administrar l’angoixa visceral que genera veure nens en perill.

■