La truita a la francesa de dos ous de Pere Aragonès
Pere Aragonès ha acceptat aquesta setmana participar en l’espuma del LateXou de Marc Giró (TVE Catalunya). Va ser una sorpresa. Fora del mateix xou de la política, jo encara no havia vist el president submergit en els gasosos xous de la tele. Ha sigut una simpàtica sessió, dins del que es podia esperar. Fonamentalment la pirueta presidencial ha consistit a transformar-se en cuiner i elaborar una truita a la francesa de dos ous.
Home, estant immers ara Aragonès en la construcció de l’Acord de Claredat amb el Govern central, potser hauria sigut més oportú fer una truita espanyola. L’interessant ha sigut quan ha dit que, per cuinar bé, el cuiner ha de portar les seves pròpies eines. En aquest cas, l’espàtula i la paella. Hi estic d’acord. Winston Churchill no firmava mai un tractat amb un adversari estranger si no era amb la seva pròpia ploma, una Conway Stewart. Encara que l’acord no fos del tot bo per a Anglaterra, almenys la firma era amb una ploma british autèntica. La presència d’Aragonès a LateXou l’acosta a la ciutadania en clau de comèdia.
Xavier Graset (Més 324, TV-3) acaba d’entrevistar Giuliano da Empoli pel seu llibre El mag del Kremlin (Edicions 62). Parlaven que en la política hi ha molt de teatre. Deia: «Una vegada li van preguntar a Ronald Reagan com podia ser que un actor arribés a president dels Estats Units d’Amèrica. Va contestar: ‘El que seria estrany és que algú arribés a president sense ser actor’».
ELS QUE SEMPRE PERDEN
.– Movistar Plus+ acaba de penjar un informe documental que els recomano. Es titula Los gregarios. Retrata aquest núvol de ciclistes que hi ha en totes les carreres, aquests del pilot, la tasca dels quals consisteix a pedalar com descosits perquè triomfi l’estrella de l’equip, i no ells. Són assistents sobre la marxa o empleats de la neteja. Desbrossen el camí del líder, el cuiden, el mimen, perquè guanyi la carrera. Mediàticament no compten.
La tele mai els enfoca. El que va ser un famós ciclista, Pedro Delgado, explicava: «Un dels meus gregaris em va dir una vegada que el seu fill li va preguntar: ‘Papa, ¿per què tu no guanyes mai?’. No vaig saber què respondre-li». ¡Ahh! Com admiro aquest núvol de gregaris del pilot. No guanyen mai, però sense ells el líder, l’estrella, el famós, tampoc.
■