Ruiz converteix el seu pregó en una lloa a Maria Aurèlia Capmany
▶ La periodista i premi Sant Jordi caldeja una vigília de la festivitat que va congregar molts passejants pels carrers
Habitualment, el Pregó de Sant Jordi, l’acte de celebració de la lectura organitzat per les Biblioteques de Barcelona, acostuma a servir per escalfar ànims el dia previ a la diada de Sant Jordi. Aquesta vegada ha sigut ploure sobre mullat. Ahir no hi va haver necessitat de llançar més llenya al fervor del llibre perquè als carrers de la ciutat la festa va estar un dia abans amb les multituds impacients comprant ja a les llibreries, sense esperar-se als descomptes, amb ganes de llibres i roses, acompanyats de bon temps.
De portes endins de l’ajuntament, al Saló de Cent, una de les autores que probablement més vendran aquest 23 d’abril, la periodista de TV3 Gemma Ruiz Palà, convertia el seu discurs-diàlegpregó en una reivindicació del tarannà i la força de la que és, assegura, la seva mestra, l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, a qui no va tenir la «sort» de conèixer –de sentir la seva «força telúrica»– i no va començar a llegir fins ben complerts els 30 anys. Quan Ruiz va rebre el premi Sant Jordi per
–feia 19 anys que no l’obtenia una dona– es va definir davant la premsa com a «feliçment feminista», però pocs van copsar la picada d’ullet amb què s’estava remetent a un títol de Capmany,
Imitar sense escrúpols
Per això, l’acte es va iniciar ahir a la nit amb una encesa glossa a aquella autora, actriu, assagista, dramaturga i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona als anys 80, a qui Ruiz va decidir «imitar sense escrúpols» per convertir-se en ella mateixa, una expressió encunyada per la mateixa Capmany en relació amb Virginia Woolf. La pregonera es va lamentar del menysteniment a què s’ha vist sotmesa la figura de l’autora d’Un un «deixar que el temps l’anés esborrant», que va qualificar d’estafa. «Potser els capitostos et van veure excessiva, tanta agudesa, tanta profunditat, tanta excel·lència, en tants terrenys –va enumerar–, ¿on s’ha vist anar pel món amb aquesta capacitat fora del corrent?».
És fàcil per a Ruiz traçar una ruta directa des del feminisme dels anys 70 de Capmany fins a l’actual perquè va ser aquesta «amb la llengua rica i genuïna» de les seves àvies, la que li va ensenyar a analitzar el malestar del món molt millor que Betty Friedan, Adrienne Rich, Simone de Beauvoir o Gloria Steinem. Combativa, la pregonera va assegurar que «a les dones se les acusa de pàmfiles, però quan veuen que no ho som i ensenyem les dents llavors s’espanten i treuen el tema aquest de la cancel·lació».
Poc després, en conversa amb la periodista Anna Guitart, Ruiz tornava a reblar un feminisme basat en la sororitat amb l’alegre constatació de totes les autores que s’han revelat en català en els últims anys, sense anar més lluny, Eva Baltasar, aspirant al Booker internacional.
Ruiz també va aprofitar el seu pregó de Sant Jordi per explicar com, malgrat haver exercit el periodisme cultural i especialment el teatral durant anys, Ruiz va acabar arribant a l’autora ja morta d’adulta. «Tot va començar quan als 33 anys vaig trobar el casset en el qual havia gravat quan jo tenia 17 anys la meva besàvia d’origen camperol i això va ser l’espurna que va encendre la meva escriptura i va acabar sent
■