Els autors d’EL PERIÓDICO, preparats per a Sant Jordi
Tretze escriptors, columnistes i periodistes d’aquest diari amb novetat per a aquesta diada han tingut trobades prèvies a les biblioteques García Márquez i Catalunya.
Dues han sigut les localitzacions on s’ha donat cita a Barcelona pocs dies abans del dia D aquest grup especial de periodistes i collaboradors d’aquest diari que aquest Sant Jordi tenen un llibre viu en llibreries. Decisió salomònica, per a agendes difícils de quadrar. Dos llocs, dues imatges. Vuit d’ells es presten pacients a fotografiar-se a la joia de la corona de les biblioteques barcelonines, la novíssima Gabriel García Márquez, i cinc més, a la degana Biblioteca de Catalunya.
Per a tres dels vuit de la García Márquez, l’experiència de firmar per Sant Jordi serà una estrena il·lusionant. La mitja taronja de les Mamarazzis, Laura Fa, debuta amb el llibre «fàcil, divertit i disfrutable» Els pecats de la xona (Rosa dels Vents) juntament amb Marta Portnou. «Sembla que les feministes sempre donem la llauna amb les nostres reivindicacions, però també sabem riure i explicar les coses de manera didàctica», assegura.
L’autor de novel·la negra Eduard Palomares porta sota el braç la seva segona novel·la, Igual que ayer (Asteroide), però s’estrena per Sant Jordi perquè la primera va aparèixer sincronitzada i desactivada per la covid. Palomares es proposa «viure la jornada al màxim». També per a Xavier Carmaniu (Si el timbaler del Bruc, Pòrtic) serà el seu primer Sant Jordi... a Barcelona, i fent servir les seves arts d’historiador, trenca una llança per la festa: «Molts es queixen de la seva comercialització i s’obliden que es va crear precisament per vendre llibres».
És fàcil que Andreu Claret sigui un dels supervendes del dia. Ja té altres Sant Jordi a l’esquena, però cap amb la repercussió del seu últim llibre, París érem nosaltres (Columna), guanyador del Ramon Llull, un premi que, assegura, «et canvia la vida». «Fa un mes que no dormo», confessa.
«Festa d’amor o d’odi»
Per a Emma Riverola, que ha escrit Metamorphosis (Edhasa), un homenatge a Mercè Rodoreda, aquest serà el seu quart Sant Jordi. «Aquesta vegada disfrutaré molt. Altres vegades, si he estat ficada en el procés d’escriure una novel·la, Sant Jordi s’ha convertit en un drama. Així que per a mi és una festa d’amor o d’odi». A Salvador Macip (Doble vida, amb Àngels Bassas, Columna) li sembla fantàstica la «visibilitat» que la diada ofereix als escriptors «que no solen tenir-la la resta de l’any».
La majoria de les experiències de Sant Jordi de Pilar Rahola (Ocell d’aire i de foc, Columna) estan lligades a la seva feina com a escriptora, així que li agradaria, tot i que només fos una vegada, perdre’s pels carrers sense una agenda de firmes i trobades a la butxaca. «Però no puc negar que és un xut d’emocions, un pell a pell amb els lectors en el qual acabem rebentats però absolutament contents». L’explosiu i iconoclasta Albert Soler (Un botifler en la Villa y Corte, Península) té pensat firmar a Barcelona al matí i a Girona a la tarda. Aquest any està content perquè a la seva ciutat natal no l’han posat a firmar a les dues del migdia, a ple sol, quan tothom va a dinar. «M’agrada trobar-me amb els lectors i quan m’insulten és quan més disfruto. Desconfio d’aquella gent que diu que li agrada molt el que faig», assegura, burleta i desafiant.
A l’altra punta de la ciutat, a la Biblioteca de Catalunya, Jordi
Puntí és dels que toleren mitjanament bé Sant Jordi. No és un gran entusiasta de les aglomeracions, com Juan Soto Ivars, que odia firmar i proposa ampliar la diada a «una setmana o més» perquè s’assembli a la Fira del Llibre de Madrid, on la frenesia llibresca s’allarga deu dies al Retiro. Aquest any se’n compleixen cinc des que Puntí va publicar Tot Messi (Edicions 62 / Anagrama). Des de llavors han passat tres coses relacionades amb l’astre argentí de vital importància: 1) Se’n va anar del Barça, 2) va guanyar el Mundial i 3) Maradona va morir. Motius de sobra perquè Puntí hagi decidit ampliar el llibre, traduït a 14 idiomes. En el moment d’eufòria collectiva post-Mundial va començar a gestar les 60 pàgines extra de Tot Messi i més. «En realitat, Messi és un work in progress, continuaré escrivint sobre ell mentre jugui», apunta.
A Soto Ivars li agrada Sant Jordi més com a client que com a autor». Aquest any firmarà exemplars de Nadie se va a reír (Debate), un assaig sobre el judici a Anónimo García, l’artista condemnat per fer un tour sobre la violació de La Manada a Pamplona que pretenia ser una crítica al sensacionalisme dels mitjans de comunicació, una ironia que pocs van entendre. «M’esperava problemes legals i polèmica, però el llibre ha anat sorprenentment bé», explica Soto Ivars.
Als antípodes de Soto Ivars hi ha Imma Sust, que publica Les temptacions de l’Eva (Rosa dels Vents), una novel·la eròtica que, assegura, és «seriosa i divertida, com jo». «Necessitava trencar-ho tot i crec que ho he aconseguit. Al llibre parlo de tabús, com el sexe en la tercera edat, claus que no acaben en penetració i el poliamor», detalla. Per a Sust, Sant Jordi és un dia rodó: «M’agrada treballi o no, si plou o si fa sol, m’encanta tot: el caos, veure els amics que estan firmant, treure el mapa de parades i fer-me un itinerari... Per Sant Jordi tot està permès i tothom en té records bonics. ¿Amb quin altre dia passa això?».
El bastard del cardenal
Per a Patri di Filippo aquest serà un Sant Jordi especial perquè està acostumada a viure la jornada des de la recambra editorial (és la cap de premsa de Blackie Books) i aquest dia la seva feina habitual és acompanyar autors amunt i avall. Debuta sent una de les autores de l’assaig col·lectiu Memeceno (Caja Baja), en què s’analitza l’era del mem a internet. El seu capítol, explica, va sobre la capitalització dels mems, com les marques se n’apoderen i com s’autoexploten els mateixos mememakers.
Per a l’articulista Jordi Mercader significa una pseudoestrena. Autor de nombrosos assajos, fins ara no s’havia atrevit amb una novel·la: El metge de Lillet (Universo) és la història novel·lada d’un fill bastard del cardenal Cisneros, el cubà Filiberto Cisneros, que va aterrar a Barcelona poc abans del desastre del 98. Mercader va accedir a cartes i documents de la família per reconstruir una història mai explicada, la d’un metge que va acabar treballant a Asland, la cimentera dels Güell, es va fer amic de Gaudí i solia visitar els pacients amb barret cubà i a cavall.
■