El dia del lladre de llibres
Per revendre’ls, per l’adrenalina, per avorriment..., cada diada els llibreters s’enfronten a una silenciosa legió d’amics de les coses dels altres o de «bibliodelinqüents», com s’autodeclarava Bolaño.
«La part bona de robar llibres (i no caixes fortes) és que se’n pot examinar amb deteniment el contingut abans de perpetrar el delicte». Ho va dir Roberto Bolaño, que mai va tenir el més mínim empatx a declarar-se bibliodelinqüent i posar el seu gra de sorra en la creació del romàntic mite del lladre de llibres. Hi ha una altra manera de veure les coses i és posar-se del costat del llibreter que assumeix amb filosòfica fatalitat que sempre hi haurà algú disposat a emportar-se un llibre sense passar per caixa. En el gremi ho anomenen la minva, un fet que perjudica, i molt, els petits llibreters.
Sant Jordi també és la festa gran dels lladres de llibres. Els amants de les coses alienes aprofiten el tragí de llibres a les parades de carrer on no hi ha càmeres ni alarmes que valguin i la sostracció és més fàcil.
Com ensumar els lladregots
Tal és la suma del que es roba a Sant Jordi, que entre els professionals de la venda de llibres hi ha una llista oficiosa de bones pràctiques que es dirigeix als principiants, els que es contracten només aquests dies. I no va únicament de desconfiar dels bitllets de cent euros amb més probabilitats de ser falsos. També inclou consells sobre com es pot olorar els lladregots, una situació que els llibreters avesats saben veure tan aviat com els veuen. Alerta. Els que ronden sense fixarse en els llibres són els principals sospitosos i una regla d’or: mai abandonis el teu lloc per buscar el llibre que et demana un client si això suposa anar cap a l’extrem oposat de la taula amb nul·la visibilitat. Es donen amablement les indicacions al client i que s’espavili. «És millor perdre un client que un llibre». També cal extremar l’atenció durant la firma de llibres perquè tota l’atenció del personal es concentra en els autors.
«No sabem exactament quant es roba a Sant Jordi perquè no comptabilitzem els llibres que tornem dels estands. Només som conscients del desquadrament a final d’any quan fem l’inventari. Llavors sí que es fa evident que falta material», explica Xavier Vidal, llibreter de les Nollegiu, a Poblenou, el Clot i Palafrugell. Ell va ser un del grup de WhatsApp llibreter que el 2021 es va organitzar per atrapar un lladre de llibres molt professional que visitava els locals amb un ampli abric amb butxaques interiors on amagava el que robava. Els observadors llibreters en van aconseguir una espècie de retrat robot i un dia, quan Vidal se’l va trobar pretenent pagar a la caixa un econòmic llibre de butxaca, el va sorprendre amb una factura de 160 euros, el càlcul dels llibres que li havia robat basant-se en les imatges de les càmeres del local. L’individu va pagar sense queixarse. Altres llibreters són capaços de trencar la imatge lànguida i beatífica que es té d’ells mostrant un bat de beisbol dissuasori, però les coses mai han arribat a majors.
Els lladres de Sant Jordi no són hàbils estrategs com el del 2021. L’habitual és el diletantisme. Si en calgués establir un perfil, Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters i llibreter de la Documenta, no en dubta: el lladre és dona i d’edat madura. «Les senyores són tremendes», ironitza, comprensiu amb el fet que tots, si tenim l’ocasió i el lloc, podem caure en la temptació. ¿Ho fan pel gust de robar? ¿Els revenen? Impossible saber-ho.
De vegades els lladres són capaços de despertar l’admiració de la seva víctima. És el cas de l’Obra completa del pintor i escriptor Ramón Gaya, una exquisitat que no està a l’abast de tots els paladars, recorda Del Arco. «Em fa gràcia la reacció que tenen quan se’ls agafa –evoca–: diuen que s’han equivocat». Sigui com sigui, els llibreters saben que en aquest Sant Jordi 2023 tornaran a desaparèixer llibres entre el tumult.
■