Aragonès s’aferra a l’acord de claredat per superar l’1-O
▶ El Govern català i el seu president s’obren a vies alternatives al referèndum legal i pactat sempre que siguin aplicables i demanen als socialistes que facin el mateix per contemplar una consulta
La tardor del 2017, sobretot després de l’empresonament d’Oriol Junqueras i la marxa de Carles Puigdemont cap a Brussel·les, hi va haver un debat que va incomodar sobre manera ERC. El que posava sota el focus la legalitat o no de l’1-O, la seva confrontació amb una suposada legitimitat i, sobretot, la difícil equació que suposa presentar-se com la quinta essència de la democràcia i defensar un acte no legal en una democràcia consolidada. Esquerra es va presentar a les eleccions del 21-D d’aquell any sota el lema La democràcia sempre guanya i defensant alhora la vigència de l’1O. La contradicció causava neguit.
Junqueras i Marta Rovira van trobar un camí per fer sortir el partit de la contradicció ideològica i per fer-ho van posar per davant l’anomenat «principi de la realitat». La dupla republicana, al llibre
va apuntar que el debat entre legalitat, democràcia i legitimitat era només apte per a iniciats, però que hi havia una cosa que sí que era palpable, visible i fàcilment demostrable: l’1-O no havia funcionat. Catalunya no era independent.
Des d’aleshores, el trànsit d’ERC, per exemple en les lluites amb Junts, ha sigut més fàcil al poder abaixar tota discussió al terreny de la realitat. Aquesta ha sigut la dinàmica republicana, compatibilitzar el sentit homenatge a l’1-O amb la recerca d’alguna cosa que superi el propi referèndum-mite.
Fins ara, aquesta millora passava per promoure un altre referèndum, però pactat. Legal. Perquè no ressorgís el debat del 2017. Les últimes setmanes, i potser com a conseqüència d’una serendipitat, Aragonès ha introduït canvis en aquest relat.
En el camí cap aquest referèndum pactat, potser com a succedani que substitueixi la taula de diàleg en un any d’electoralisme rampant, Aragonès va presentar la seva proposta de traçar un acord de claredat.
Obrir el focus
En els vuit passos d’aquest procés intramurs català s’hi va incloure la creació d’un consell acadèmic que respongués en un informe a una sèrie de preguntes sobre el referèndum. Sobre aquest tipus de consulta van versar els primers esbossos que es van presentar a aquests experts en ciències polítiques. El sanedrí va demanar obrir el focus i no descartar que es proposin altres opcions a part del referèndum. Sempre que fossin efectives. Aplicables. El Govern va acceptar i amb el canvi hi ha sortit guanyant.
La Generalitat continua apostant pel referèndum. Perquè és l’única eina pràctica que permet preguntar sobre la independència i permet la lliure expressió dels que s’hi oposen. L’Executiu continua creient fermament que no hi ha cap altra opció. Però discursivament no es lliga a un referèndum. Sinó que la resolució que s’acordi entre totes les parts ha de ser obligatòriament aplicable.
El resultat és que el Govern d’Aragonès ofereix una imatge oberta. Ha inclòs acadèmics que són notòriament contraris al referèndum i a la independència. I no només això, sinó que la serendípia és un guant llançat al territori socialista.
«Els posa davant el mirall. Nosaltres ens obrim a altres opcions que no siguin el referèndum, tot i que hi apostem. I posem sobre la taula que la solució permeti opinar sobre la independència i que sigui aplicable. Ara són ells els que, si volen igualar el nostre grau d’encaix amb la pluralitat de la societat catalana, han d’obrir el seu ventall teòric fins al referèndum. Encara que l’injuriïn. I han de defensar que el fruit de la taula de diàleg sigui aplicable, tenint en compte que el 52% de l’electorat va votar per partits independentistes i que hi ha un 80% demoscòpic proreferèndum», argumenta una veu republicana.
¿I per què el PSOE hauria de fer aquest pas? El 18 de juliol del 2018, Pedro Sánchez va reconèixer, per primera vegada en seu parlamentària, que l’única solució al conflicte català és que els catalans votin. No cal dir que no es referia a un referèndum d’autodeterminació. «Han creat un mur al voltant del referèndum. Bé. Centrem la discussió en quina és la millor opció per aconseguir una cosa que permeti que tothom opini, sense exclusions, i que sigui aplicable», raona aquesta veu donant a entendre que es tracta de fer una volta per arribar al referèndum.
El moment que ERC té al cap per assaltar aquest mur sembla clar. Però depèn de les urnes. Si Pedro Sánchez torna a requerir el vot dels republicans per ser president del Govern espanyol la qüestió estarà a la taula de negociació d’aquesta investidura. Una cosa que limita el termini dels treballs acadèmics i que transmet certa urgència, cosa que ha generat algunes queixes del sanedrí que, com a bons teòrics, prefereixen agafar-se les coses amb calma.
■