Màgia o realisme
No hi ha cap dubte sobre la situació d’atzucac en què es troba l’independentisme. La consciència d’estar atrapats és l’únic en què tots estan d’acord: els uns, els altres i els que sospiren per un més enllà o més lluny. Fins que el president Aragonès s’ha despenjat amb l’acord de claredat, la divisió entre ERC i Junts s’explicava per dues actituds contraposades. Els de Junts apostaven per la resistència, la persistència i la insistència, és a dir, per la màgia que ha de convertir el carreró tancat en avinguda. Els d’Esquerra preferien recular i, en espera d’una situació menys desfavorable que només està clar que va per llarg, gestionar el poder autonòmic amb la consciència que es troba sota vigilància i és, per tant, inoperant a l’hora d’acostar la independència però potser no tant si es tracta d’allunyar-la encara més.
Ara, sembla que les tornes comencen a canviar. L’ocurrència d’Aragonès no és sinó la pretensió, una vana pretensió, de predicar-se com a mag davant el públic nostrat mentre no deixa ni deixarà de recular, mani qui mani, davant de Madrid. Fins i tot en la literatura, el realisme màgic ha deixat d’existir. Els temps i el context no deixen marge ni perquè els francesos puguin aturar Macron i ja veurem si tots plegats frenen Putin. De manera que és fàcil de preveure com la cucurulla de prestidigitador presidencial perjudicarà en comptes d’afavorir els interessos electorals d’Esquerra. L’acord de claredat es traduirà en desprestigi, foscor i tenebres pels seus patrocinadors. Tant si interpretem que el dit i suposat acord serveix per acostar un referèndum com si sospitem o assegurem que en consolida la inviabilitat. O realisme o màgia, o recular o quedar-se encallat al fons de l’atzucac mentre es patrocina una sortida inviable.
Per la banda de Junts, les tornes també canviaran en relació directa amb l’èxit de Trias a les municipals. Si queda tan ben posicionat com els realistes del partit bifront esperen, el viratge cap al realisme està quasi assegurat. ¿Pot ser que es retrobin al refugi del periclitat realisme màgic? Pot ser, però ni així no en trauran res de bo.
■