La UE ultima noves sancions contra Rússia
▶ Polònia, els països bàltics i fins i tot Alemanya pressionen Brussel·les perquè també penalitzi la indústria nuclear russa
La Comissió Europea accelera les negociacions d’una nova bateria de sancions contra Rússia, l’onzena des que el president Vladímir Putin donés l’ordre d’envair Ucraïna fa poc més d’un any, amb el focus posat a tancar bretxes i evitar que el Kremlin trobi vies d’escapament. Les reunions bilaterals van començar divendres. Diverses capitals europees, des de Varsòvia fins a Vílnius passant per Berlín, pressionen Brussel·les perquè la nova ronda no només combati l’elusió sinó que actuï en sectors que fins ara s’han deslliurat de les sancions: diamants, gas natural liquat i, sobretot, l’energia nuclear.
«Necessitem augmentar la pressió de les sancions sobre Rússia», advertia el ministre polonès d’Exteriors, Rau Zbigniew, abans de la reunió de ministres d’Exteriors de dilluns a Luxemburg que mirarà d’avançar cap a un acord polític sobre l’onzena ronda. Polònia, igual com els seus veïns bàltics, considera que amb lluitar contra l’elusió no n’hi ha prou, que és necessari continuar colpejant l’economia russa, i que això passa per castigar sectors com el nuclear restringint la importació de combustible, limitant les inversions en nous reactors de fabricació russa i imposant mesures restrictives contra els dirigents i membres del consell d’administració de Rosatom, el gegant estatal de l’energia nuclear que controla actualment la central ucraïnesa de Zaporíjia.
Els quatre fa un any que pressionen i exigeixen mesures restrictives en aquest terreny però sense èxit a causa del veto de països com Hongria –que ha tancat un contracte amb el gegant rus per expandir la seva central nuclear de Pak– i la dependència d’alguns socis de l’est i nord d’Europa que continuen operant reactors nuclears de fabricació russa, com és el cas de Finlàndia, la República Txeca, Eslovàquia i Bulgària. És a dir, prohibir la importació de combustible nuclear rus –750 milions el 2022– es podria convertir en un problema a curt termini sense altres alternatives. «França no té dependència en aquest punt, però hi ha altres estats membre que ho són i són clars en la seva oposició. No és evident posar punt final a la dependència, però els països hi treballen», asseguren fonts diplomàtiques franceses.
En les últimes setmanes els defensors de castigar la indústria nuclear russa han sumat un aliat poderós: Alemanya. «És important que comencem i no defugim una acció decisiva en aquest àmbit», defensava la setmana passada el ministre alemany d’Economia, Robert Habeck. «No és justificable que continuï rebent un tracte preferent. La tecnologia nuclear és un àmbit extremadament sensible i Rússia ja no es pot considerar un soci fiable», assegurava sobre un país que el 2021 era el tercer país que més urani va subministrar a la UE, al darrere del Kazakhstan i el Níger. A Berlín, reconeixen, que tallar d’un dia per l’altre és impossible i aposten per començar a avançar «pas a pas». Un camí sempre incert ja que qualsevol decisió exigeix la unanimitat.
SANCIONS A PRODUCTES RUSSOS DIFERENTS DEL PETROLI I EL GAS
La fortalesa russa s’esquerda
Més enllà de la indústria nuclear, els quatre països que exigeixen mà dura amb Moscou també aspiren que la UE prohibeixi les importacions de diamants de Rússia i les importacions de gas natural liquat. «Les sancions addicionals podrien augmentar la pressió», apunta en la seva última anàlisi el think tank ucraïnès KSE Institute que considera que la «fortalesa de Rússia» s’està esquerdant sota les sancions, gràcies a la forta caiguda dels ingressos de l’energia, el creixent dèficit pressupostari i la depreciació del ruble, i que el cop podria ser encara més gran d’expandir les sancions.
Per exemple, l’exportació de diamants cap a la UE reporta cada
Diamants, energia nuclear i gas natural liquat s’han deslliurat fins ara de les sancions de la UE
any a Rússia prop de 2.000 milions d’euros. Segons el ministeri belga d’economia, el 21% dels diamants que arribaven a Anvers procedien de Rússia. L’empresa minera Alrosa, que té el 33% en mans de l’Estat rus, tampoc es troba entre les empreses sancionades fins ara.
Prohibir la importació de gas natural liquat reduiria els ingressos de Rússia en 49.000 milions de dòlars addicionals el 2023 i 69.000 milions el 2024, segons les estimacions del KSE Institute.
■
La dependència energètica d’alguns països europeus dificulta la presa de mesures dràstiques