El Suprem dels EUA manté l’accés a la pastilla per avortar

Estats Units i les Filipines per terra, mar i aire, amb 17.000 tropes i una durada de dues setmanes i mitja. Van néixer tres dècades enrere per prevenir atemptats dels grups islamistes i ara, que busquen embridar l’auge xinès, han arribat a l’edició més ambiciosa, amb l’estrena de l’artilleria real i l’enfonsament de barcos.

A mitjans de març Washington i Seül havien posat fi als seus exercicis militars més importants al sud de la península coreana de l’últim lustre. La resposta de Pyongyang, que interpreta aquests moviments com a assajos d’invasió, va incloure diversos míssils i les proves d’un dron submarí amb càrrega nuclear per «generar un tsunami radioactiu amb capacitat per destruir els vaixells i ports de l’enemic», segons la descripció de l’agència nacional KCNA. I alhora, uns milers de quilòmetres al sudoest, Tailàndia apadrinava les macromaniobres conegudes com a

Cobra daurada. Van comptar amb 3.000 tropes nord-americanes, el nombre més elevat fins ara, juntament amb col·legues sud-coreans, singapuresos, indonesis i malaisis.

Política nord-americana

En la gènesi del frenesí actual hi ha el «gir al Pacífic» ordenat per Barack Obama després de dessagnarse a l’Orient Mitjà. Donald Trump va prometre tornar a les casernes amb l’Amèrica, però va acabar aprofundint en una estratègia que ha arribat a la cúspide amb Joe Biden. A l’Àsia s’hi han citat els Estats Units i la Xina per discutir-se l’hegemonia global amb una agressiva política de festejos. La globalització i el comerç impedeixen els compartiments estancs de la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Ho exemplifica Tailàndia, que de la mateixa acusar els Estats Units de liderar la «contenció» del seu país. Xi mai havia esmentat aquest concepte amb evidents reminiscències de la Guerra Freda.

Els afilats discursos de Xi i el seu nou ministre d’Exteriors, Qin Gang, arribaven poc després que els Estats Units i el Regne Unit, en el marc de l’AUKUS, firmessin la venda de submarins amb propulsió nuclear a Austràlia. La decisió de Canberra, adoptada sense cap consulta popular, va ser interpretada per Pequín com una flagrant violació del Tractat de No Proliferació Nuclear. Els analistes temen que per aquesta gatera s’hi colin Corea del Sud i altres països amb evidents amenaces. La deriva nuclear seria el colofó a una cursa armamentística sense brides. La zona va passar de concentrar el 17,5% de la despesa mundial l’any 2000 al 27,7% el 2021 i no hi ha cap aparador més bo per a les seves compres que les aigües de l’Àsia-Pacífic.

■

Gairebé un any després que el Tribunal Suprem dels Estats Units derogués la protecció constitucional del dret a l’avortament, i tornés la regulació als estats, la guerra per aquest dret continua oberta. Divendres els defensors del dret a la interrupció de l’embaràs van guanyar, tot i que sigui de manera temporal, una batalla.

El Suprem va acordar mantenir sense restriccions l’accés a la mifepristona, un medicament que, combinat amb el misoprostol, es fa servir en més de la meitat dels avortaments al país, mentre es resol en un tribunal inferior un cas plantejat per grups antiavortistes.

Aquests grups havien demandat l’agència del medicament nord-americà per l’aprovació l’any 2000 de la mifepristona, un medicament que no consideren segur malgrat la falta de proves mèdiques que ratifiquin la denúncia. Van aconseguir que la demanda arribés davant un jutge ultraconservador de Texas nomenat per Donald Trump, que va ordenar bloquejar-hi l’accés arreu del país.

Restricció arreu del país

Aquesta decisió va ser matisada per un tribunal d’apel·lacions de Nova Orleans. Tot i que dos dels tres jutges van permetre que el fàrmac continués al mercat, van imposar restriccions que haurien dificultat accedir-hi fins i tot en estats on l’avortament és legal. Entre altres decisions, es rebaixava el termini per prendre’l de deu setmanes de gestació a set, s’impedia poder rebre’l per correu ni que fos receptat per professionals que no fossin metges, com ara infermeres i llevadores, i hauria forçat a passar tres visites mèdiques abans d’aconseguir la recepta.

La decisió del Tribunal d’Apel·lacions va ser recorreguda davant el Suprem. I en l’ordre de divendres, set dels nou jutges de l’Alt Tribunal bloquegen les restriccions mentre es resolen els recursos.

■