Jocs de guerra sense fi
Les mediàtiques maniobres militars xineses sobre Taiwan eclipsen la resta. No hi ha aigües més estrepitoses que les de l’Àsia-Pacífic, un rutinari escenari de jocs de guerra, ni més erògenes. Allà s’ajunten ferides històriques sense cicatritzar, plets territorials, una cursa armamentística desenfrenada, diverses potències nuclears i una polarització amb aroma de guerra freda.
No té precedents un mes tan fragorós. La segona setmana la Xina va assajar durant tres dies el bloqueig marítim i aeri de Taiwan i els atacs quirúrgics als seus objectius sensibles com a resposta a l’última visita de la seva presidenta, Tsai Ing-wen, als Estats Units. Pequín acabava de finalitzar els seus cinquens exercicis militars amb Cambodja, aliat tradicional del sud-est asiàtic, que per primera vegada van incloure maniobres navals al golf de Tailàndia. Tres dies després van començar les dels manera que compra caces F-35 nord-americans reuneix a Bangkok 4.000 empresaris xinesos i contracta Huawei, la tecnològica castigada per Washington, per a les seves xarxes 5 G. Molts governs se senten ostatges d’una dinàmica perillosa, tan cansats de la Xina per la seva via de fets consumats en aigües en disputa com temorosos que els Estats Units els organitzin una guerra a la regió.
La massiva presència de tropes de Washington i la seva política d’aliances militars com l’AUKUS i el Quad descomponen la Xina. La pugna, al cap i a la fi, té com a escenari el seu pati del darrere i no les costes de Florida o l’Amèrica Central, així que les denúncies de Washington a l’«expansionisme xinès» són titllades aquí de cíniques. Les crítiques van arribar al punt àlgid en la recent Assemblea Nacional Popular, el legislatiu xinès, quan el president, Xi Jinping, va
Els Estats Units, la Xina, les Filipines i les dues Corees han estat assajant el seu potencial militar
En la gènesi del frenesí actual hi ha una estratègia d’Obama accentuada per Trump i Biden