PSOE i PP: units per un dia

EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN És curiós i significatiu el pacte sobre la norma del ‘només sí és sí’ entre els dos grans partits que es diabolitzen mútuament. I més en vigílies de les eleccions del 28 de maig

Dijous va passar al Congrés un fet insòlit, més en vigílies de les eleccions del 28 de maig. El PSOE i el PP, eterns enemics durant tota la legislatura, van unir els seus vots per reformar la llei de llibertat sexual que va ser aprovada pel Congrés fa menys d’un any i venuda i aclamada com a històrica i emblemàtica de la coalició d’esquerres.

Dijous va ser una esmena gairebé total a aquest relat. El PSOE i el PP es van unir al PNB, Cs, el PDECat i d’altres fins que van arribar als 233 diputats i van derrotar un front d’esquerres format per Podem (el soci de Sánchez) i ERC i Bildu, els principals aliats del Govern, que van reunir 59 vots. Junts, els de Puigdemont contraris a la «rendició» d’ERC al PSOE, es van abstenir. Curiós. I Vox no va votar per marcar la seva total oposició a una llei progressista i la distància amb el PP que, des de la moció Tamames, torna a qualificar de «dreta covarda».

¿Què ha passat? ¿S’ha imposat un pacte de centre contra els partits més radicals? Sí, però només per un dia. El PSOE i el PP van votar junts, però mentre que els populars estaven exultants d’haver salvat el Govern enemic, els del PSOE estaven més tristos. Havien guanyat, però el relat de la legislatura saltava pels aires. Però només era una excepció i perquè constés Sánchez se’n va anar a Doñana a criticar una llei de la Junta d’Andalusia i remarcar l’escassa consciència de la dreta (PP i Vox units) davant el canvi climàtic. A més, les decebudes Montero i Belarra no pensen sortir del Govern i fonts oficialistes asseguren que la coalició continuarà i que Sánchez tampoc vol prescindir de Podem. O sigui que el pacte del PSOE i el

PP seria només flor d’un dia.

Les dues coses són veritat, però hi ha subjacent una realitat. El

Govern va aprovar la llei malgrat el recel d’alguns dels ministres i la vicepresidenta Carmen Calvo i el llavors ministre de Justícia (avui magistrat del Constitucional) van pagar que Sánchez prioritzés la llum verda a Irene Montero (a no excitar Iglesias) a la improvisació jurídica embolicada en la cel·lofana del feminisme i el progressisme universals. Però poc després de l’entrada en vigor (l’octubre) es va veure que la llei tenia més forats que el formatge emmental. Sánchez es va resistir a acceptar-ho (Podem s’empassa l’OTAN i el canvi amb el Marroc), però la realitat és inapel·lable. En el dia d’avui, 1.000 condemnes rebaixades i 100 excarceracions de delinqüents sexuals. Un gran descrèdit davant l’opinió i tot i que Podem es negava a reformar la llei –per allò que Manuela Carmena va definir com a supèrbia infantil»– s’havia de fer. Sánchez havia de rectificar si no volia quedar abrasat.

I potser el PP de Feijóo, que va perdre gran part de la seva imatge moderada al negar-se de manera taxativa a pactar la renovació del Consell General del Poder Judicial, ha cregut que fent rectificar el PSOE –i salvant-lo d’una derrota espectacular– pujaria la seva credibilitat centrista i un tarannà allunyat d’Abascal. Bé en un moment electoral. Sánchez i Feijóo han decidit llançar una mica d’aigua a l’extrema bipolarització de la legislatura per acostar-se als electors moderats. I als indecisos. Tots dos essencials per als grans partits. La votació de dijous dona claus que es repetiran perquè a cap país europeu hi pot haver un divorci absolut entre conservadors i socialistes. Brussel·les funciona perquè és una rara fórmula de gran coalició.

Però ara la prioritat és el 28-M. Feijóo vol quedar bé i que Isabel Díaz Ayuso no arrasi a Madrid. I Sánchez s’ocupa en allò d’engolir Podem (Iglesias) a Sumar (Yolanda). No serà fàcil, però una molt oportuna enquesta del CIS diu que, si van desunits, Podem s’enfonsa. I l’avantatge (en el CIS) de l’esquerra sobre la dreta puja en un mes de 5 a 10 punts. No és el que diuen la gran majoria de les altres enquestes, però Sánchez pedala com si ho pensés. Li agrada plantar cara en totes les batalles i guanyar-les. I després de Xi Jinping veurà Biden el 12 de maig. Feijóo calcula i pensa en Ximo Puig. ¿Sánchez pot guanyar al desembre sense Andalusia, Madrid i València, tres de les quatre comunitats més poblades?

Les respostes al duel Sánchez-Feijóo, i al de Díaz-Iglesias, estaran més clares després del 28-M.

■

Sánchez ha hagut de rectificar i acordar amb Feijóo la reforma de la llei de llibertat sexual davant la radical negativa de Podem a admetre el gran error del text