Roses, llibres i lectors: la beneïda bogeria de Sant Jordi Vi vermell robí, com la sang del drac

L’ofici de l’escriptura. La taula desendreçada. Llibres, retalls, quaderns de cap per avall. Una foto d’Onetti i una altra de Mercè Rodoreda, totes dues en blanc i negre. Un cigarret de plàstic, amb el filtre taronja, per rosegar ansietat de mentol. Una tassa buida. La goma d’esborrar, exhausta. I una estatueta minúscula de santa Rita, patrona de les causes impossibles, per si de cas. Hi ha dies dolents a l’escriptori. Jornades suportables de disciplina, un costum de color gris pedra. I molt de tant en tant, de Pasqua a Sant Joan, un instant de rampell en què les frases brollen senceres, amb total alegria.

L’única certesa, com bé sap el mexicà Juan Villoro, és que els llibres no volen ser escrits –tampoc els articles, però això és collita meva– i es confabulen en una rebel·lió insistent. «Es resisteixen, treuen les ungles, mosseguen», en un rebuig que repel·leix però també captiva. El do, el fuet, el vici i la condemna, el plaer i la resignació.

EL «DUBTE PELUT»

Cada pàgina escrita té ombres, intuïcions, hores de llaurar i alguna ferideta de la bèstia que Mercedes Abad anomena el «dubte pelut». A cada pàgina escrita hi viu (o, almenys, ho hauria de fer) l’esforç. Per això, aixeco una copa, imaginària a aquestes hores, pels escriptors,

Olga Merino és periodista i escriptora que avui celebren el seu dia. Pels bons i els regulars, pels mestres consagrats, pels que estan en el camí, pels aprenents, pels que, en qualsevol cas, s’esforcen, pels que creuen en Henry James: «Treballem en la foscor. Fem el que podem. Donem el que tenim. La nostra incertesa és la nostra passió i la nostra passió és la nostra meta. Les altres coses són la bogeria de l’art». Fer el que en realitat un pot. No és poca cosa.

ALTRES VIDES

Res tindria sentit sense el lector, sense els milers de curiosos que ompliran els carrers en aquesta jornada de Sant Jordi, tot i haver-se tornat boja, trasbalsadora, excessiva i megacomercial. I beneïda sigui: 1 de cada 3 llibres venuts a Catalunya ho fa en el marc d’aquesta festa. Tot s’ensorraria sense aquests éssers àvids d’històries per aprendre, evadir-se, reflexionar, riure, buscar o trobar, viure altres vides, imaginar-les. Aquestes persones travessades per un hàbit meravellós, com Margo Glantz, també mexicana: «Així em passa: una pàgina d’alguns llibres és com la daga, entrant parsimoniosa, al meu cor».

Va per ells, pels lectors, un brindis, aquest cop amb copa de vidre i plena fins a dalt de vi negre, de color vermell robí, brillant com la sang que va vessar el drac. Salut.

■