Estic fet un embolic
Soc l’ateu que més resa del món, tot i que amb pocs resultats si he de dir-ho tot. Fa poc, durant el meu passeig matinal, vaig veure al carrer un colom amb l’ala trencada a punt de ser atropellat per un cotxe que feia marxa enrere per aparcar. Déu meu, vaig dir per dins, si no l’atropella, seré bo la resta del dia. Finalment, el va atropellar i va deixar sobre l’asfalt una mena de calcomania sanguinolenta. No tenia, per tant, cap obligació de ser bo aquell dimarts. Vaig decidir, no obstant, portar-me bé. Portar-se bé volia dir, en gran manera, no odiar ningú al llarg de la jornada. De manera que no vaig odiar el rei Joan Carles per venir a donar-nos la tabarra una vegada més amb el tema de les regates de Sanxenxo. Bon profit li faci, em vaig dir. Però com que tinc tirada als rumiaments, vaig començar a donar voltes a una multa que em va posar Hisenda el mes passat per retardar-me en el pagament de l’IVA i em vaig emprenyar. Em vaig emprenyar perquè l’emèrit ha fet coses més lletges i se n’ha sortit de franc, bé per ser inimputable, com els menors de 14 anys, bé perquè els seus delictes han prescrit, bé perquè la justícia ha mirat cap a un altre costat.
Vaig accelerar el pas, perquè, segons el meu terapeuta, és un bon mètode per escapar-se de les idees obsessives i vaig recuperar la pau perduda fins al punt de tornar a resar, en una arrencada de bondat que m’honra, pel mateix Joan Carles, a fi de redimir-me dels meus mals pensaments anteriors. Li vaig demanar a Déu que no se li indigestés una ostra, ni que caigués del Bribón, ni que es torcés un turmell. Em va sorprendre que a Déu li importés un rave el colom, tractant-se d’un símbol de l’Esperit Sant, i que es preocupés pel monarca, ja que el cert és que ni es va torçar un turmell, ni va caure del Bribón, ni se li va indigestar una ostra. Déu és molt del sistema, ja que només escolta les meves oracions quan reso per causes estúpides.
Vist això, tampoc em sembla estrany que hi hagi gent que resi al dimoni. Potser, si li hagués demanat al dimoni allò del colom, el cotxe no l’hauria atropellat i podria haver-lo recollit per portar-lo a un centre de recuperació d’aus. Estic fet un embolic, no sé a qui dirigir les meves oracions, tot i que no en puc prescindir perquè estic segur que si ho faig s’acabarà el món.
■