L’espiga d’ordi no serà la mateixa

Avui escoltava la ràdio i una de les periodistes, comentant un tema d’ortografia al cartell d’un establiment, deia que estava fent cua per rentar el cotxe. Aquest comentari m’ha provocat esgarrifances. Jo visc al camp i fa unes setmanes que miro al cel comptant les gotes de pluja que cauen i em lamento, juntament amb altres pagesos, de les limitacions de reg als nostres camps. Crec que la situació mereix revisar les prioritats de l’ús de l’aigua en qualsevol situació. Es diu que «per Sant Jordi, espiga d’ordi».

Convido qualsevol persona que llegeixi aquest text a visitar un camp d’ordi actualment i que en tregui les seves conclusions.

■

L’altre dia vaig anar a la televisió a parlar de pensions, un cop més. Va ser una minicatarsi: l’adrenalina del moment (encara impressiona el plató i la bona gent que hi trobes), l’ocasió de sortir del despatx i parlar d’un tema que preocupa… A més, mentre esperava (maquillatge, etc.), sentia el debat anterior sobre la piece of news del dia: la maternitat subrogada d’una celebrity entrada en anys. La convidada va dir una frase que em va enganxar: «Hem convertit desig en necessitat i necessitat en dret». Una de les tertulianes en culpava el capitalisme, l’altre intentava fer-li entendre que forçava una mica la cosa… Després, en el debat de les pensions, un altre ressaltava que la Comissió Europea acceptés una reforma de pensions progressista.

Aquí la neurona ja agonitzava… Entenc la confusió del que ho deia perquè el debat sobre les pensions és prou complex. D’una banda és molt fàcil: qualsevol entén ràpid que tenim un problema demogràfic que posa en risc la sostenibilitat d’un sistema de repartiment. Però d’altra banda és un embolic perquè el sistema fa massa coses: és, a la vegada, un mecanisme per traslladar recursos al futur (alternatiu a l’estalvi); una assegurança de cara a la generacions. I el mes important: cal fer-ho de manera transparent per a la ciutadania i automàtica, per evitar reformes contínues.

De fet, per avaluar l’impacte de l’estat del benestar com a mecanisme redistributiu caldria analitzar el que passa durant tot el cicle vital, i aquest és l’objectiu del projecte de recerca europeu Sustanwell que acabem de començar a la Universitat de Barcelona amb 13 institucions més. El més interessant

Ció Patxot és catedràtica d’Economia i investigadora del Barcelona Economic Analysis Team (BEAT) de la Universitat de Barcelona