«Estic més còmode que amb l’adopció»

El Fermín i la Laura són una parella que ha acollit de manera permanent un nen de 3 anys perquè afirmen que és «una manera d’ajudar».

Quan una parella no pot tenir fills biològics, sol recórrer a les tècniques de reproducció assistida o a l’adopció, però també hi ha una manera d’ajudar els nens que no poden ser cuidats pels seus pares i que fa un bé immens tant a aquests menors amb dificultats com a la societat. Es tracta de l’acollida, l’opció per la qual van optar el Fermín i la Laura, dos catalans de 48 i 52 anys que van acollir de manera permanent un nen quan tenia 2 anys.

A Espanya hi ha bastants nens tutelats per l’Administració que encara resideixen en centres de protecció de menors. Molts podrien viure amb famílies com la que formen la Laura i el Fermín, però calen més persones que vulguin fer aquest pas. Aquesta mena de criança solidària és la que més va convèncer aquesta parella després d’uns quants anys intentant tenir fills de manera natural i mitjançant reproducció assistida. «Després del fracàs, gens agradable, l’opció natural hauria sigut l’adopció, però no ens acabava d’encaixar perquè jo estava cansat de la pressió que sents cap a la paternitat i sentia que havia de frenar», explica el Fermín.

Informació i formació

Passat un temps –«teníem ganes d’ajudar»– van contactar amb la Generalitat, que, al seu torn, els va adreçar a la Fundació Ires, una entitat que ajuda persones en situació de vulnerabilitat i que col·labora amb l’ICAA (Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció) en el procés d’acollida de menors tutelats.

Hi van haver diverses sessions informatives i formatives i, després d’aquest procés, els tècnics van considerar que el Fermín i la Laura eren aptes i els van proposar