Un conte cada nit
És igual les vegades que hàgim parlat al Club d’Educació i Criança sobre la lectura, que és vital que llegim als nostres fills un conte cada nit perquè de grans continuïn estimant els llibres. Ja són molts articles sobre aquest tema, però el continuarem tractant. Perquè és vital.
«No naixem amb una predisposició biològica a la lectura similar a la que tenim amb la parla. Per això llegir és una activitat complexa, sofisticada i poc natural», adverteix el filòsof i pedagog Gregorio Luri a Sobre el arte de leer. Tesis sobre la educación y la lectura (Plataforma Actual).
L’expert, que alerta que el fastbook no serveix perquè engreixa més que alimenta, deixa clar que hem abandonat l’educació de la paciència cognitiva. Vivim, segons el seu parer, una crisi de l’atenció, que és el factor essencial del processament cognitiu i l’índex més clar del nivell d’autodisciplina d’una persona.
La lectura és la primera destresa que hauria d’assegurar l’escola, repeteix Luri. És també el millor predictor de l’èxit acadèmic futur. Un factor essencial tenint en compte que un de cada quatre alumnes acaben l’educació secundària obligatòria amb notables dificultats per comprendre un text mínimament complex.
Luri anima a tenir llibres a casa. No només llibres de text ni llibres com a elements decoratius a les prestatgeries. «No només per comprar 2.000 llibres i portarlos a casa l’endemà millorarem la nostra competència lectora. L’important és el nivell lingüístic de la família, que sol tenir molt a veure amb els seus hàbits lectors», conclou Luri.
Un nen que viu en una casa sense llibres presenta, a l’acabar l’ESO, un retard cognitiu d’any i mig respecte al que en té 100, adverteix el pedagog a Sobre el arte de leer. Els mestres –precisa Luri– han de parlar molt a classe i parlar molt bé. També ho han de fer els pares i mares.
No cantem victòria, en tot cas. Encara que els adults llegim molts llibres, l’èxit amb els nostres fills no està assegurat. Un exemple: la casa del director i guionista francès Oliver Ayache-Vidal està inundada de llibres. Amant de la lectura, va viure amb frustració el menyspreu del seu fill adolescent envers les novel·les. Va buscar tècniques per motivar-lo, però va fracassar. El 2018, Ayache-Vidal va dirigir la seva primera pel·lícula, El bon mestre, que narra la lluita titànica d’un professor per convèncer els seus alumnes de la bellesa d’Els miserables. Ayache-Vidal va confessar que ni tan sols així va aconseguir contagiar al seu fill l’amor pels llibres. De moment.
‘El Petit Príncep’
Aprofitant el 80è aniversari d’El Petit Príncep, el llibre més traduït i més venut després de la Bíblia, un text universal convertit en icona de masses, us animem a incorporar-lo a la tauleta de nit dels vostres fills. «És una història preciosa i està narrada de manera superba. És el viatge metafísic d’un personatge petit que no entén i que té necessitat d’entendre», explica Laia Zamarrón, directora literària de Salamandra.
L’editorial rendeix homenatge aquest any a la immortal obra de
Saint-Exupéry amb quatre llibres: un per als més petits (amb solapes i textures), un altre bilingüe en anglès per a nens més grans, una agenda 2022-2023 i una edició especial de cara a Nadal.
¿Per què El Petit Príncep ha d’estar entre les lectures dels nostres fills i filles? «És un llibre imprescindible per a qualsevol edat i es recomana llegir-lo a totes les escoles. Té diverses capes de lectura que permeten endinsar-se des dels temes més elementals, com l’amistat, fins als més profunds, com l’absència i el sentit de la vida. Un fenomen literari indiscutible de fàcil abast per a tots els lectors. És jovial, vital i profund», respon la responsable de Salamandra, que explica que cada any se’n venen més de cinc milions d’exemplars al món.
«Llegir crea hàbits, és una manera de generar un lector per a tota la vida», afegeix Zamarrón. «Eduquem els nostres fills perquè siguin ciutadans lliures de la república de les lletres», diu Luri.
■
«La lectura és el millor predictor del futur èxit acadèmic», diu Gregorio Luri
Els testimonis van apuntar que algunes persones es van escapar per una porta d’emergència que dona a un portal annex al restaurant. Van explicar que els vianants i la gent que era en altres locals, al veure que hi havia persones atrapades a l’interior de l’establiment, van començar a donar puntades de peu als vidres amb la intenció de trencar-los perquè, d’aquesta manera, poguessin sortir. Una veïna va reconèixer que el local estava ple de plantes de plàstic. «Era un lloc bonic», però era com una «ratera», va indicar, convençuda que hi podia haver hagut més víctimes.
■