La tanca del Carmel: el mur contra el turisme massiu
La closa per protegir els búnquers del forasterisme més incívic estarà acabada al maig, però els veïns desconfien de la instal·lació. Temen que els expulsats es quedin als voltants, mentre que el consistori aspira a atraure visitants més culturals que fes
Un grup d’operaris s’afanya els últims dies a liquidar l’obra que va començar al setembre dalt del Turó de la Rovira, una altra vegada envaït en massa pels turistes. Mentre una multitud de visitants remunta el cim, els treballadors planten les últimes barres amb què estan encerclant els búnquers. La tanca estarà acabada al maig per delimitar l’accés als vestigis de la Guerra Civil i és ingredient essencial –no pas l’únic– de la recepta amb què l’ajuntament promet contenir la massificació que desconcerta els veïns. En canvi, els col·lectius mobilitzats contra la turistificació al Carmel són escèptics: cre-uen que l’efecte de la tanca serà nul i contraproduent, i han exigit parar-ne la construcció.
La regidora d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, afirma que la reixa «ajudarà a gestionar» que el flux de centenars de persones atretes pel mirador es vagi atenuant. «No vol dir que solucioni el problema per si sol», puntualitza. «Hi mantindrem la vigilància fins a l’octubre i, llavors, avaluarem. A mitjà termini, tindrem el control de la tanca i, a més llarg termini, hem de canviar el tipus de visitant que hi ve perquè, en comptes de venir-hi de festa, hi acudeixi en visites culturals i de recuperació de la memòria històrica. ¿Solucionarà el problema? Necessitem comptar amb tot un any», prega.
Desconfiança en la mesura
Part del teixit associatiu del Carmel desconfia que el mur dissuadeixi els viatgers. «Ja s’ha demostrat que la tanca no funciona. Quan han desallotjat, la gent s’hi ha quedat al voltant, darrere de la tanca i en llocs amb pendent. S’han solucionat les festes, però hi continuen bevent i menjant, i així la muntanya s’embruta», adverteix Armand Navarro, integrant del Consell Veïnal del Turó de la Rovira.
Sigui quin en sigui el resultat, el que resulta patent és que l’estructura de la tanca sembla sòlida. Cada barra que la forma pesa entre 30 i 40 quilos, i fa entre 2 i 2,20 metres d’alt. Envolta un perímetre d’uns 480 metres.
Desenes de residents del Carmel secunden cada divendres les marxes en què es clama contra el turisme. Culminen la ruta coronant el Turó de la Rovira, reocupant els búnquers per uns instants. Abans de baixar, allà solen llegir les seves reivindicacions a favor de contraure l’onada turística, també en anglès, francès i altres idiomes per fer-se entendre davant els visitants.
Entre els manifestants, es palpa la inquietud que la tanca no faci res més que dispersar els joves viatgers per altres racons del barri que planen sobre la ciutat. Ja passa al pont del carrer de Mülhberg, un dels llocs de retrobament dels xavals per seguir la gresca després de ser expulsats de
Límits
Turó de la Rovira
M ü h
Dr.
Bové Gran
Vista
T u
Portes d’acces les bateries. Els veïns temen que es disseminin encara més per altres punts que ara no trepitgen, com el Turó del Carmel i el Coll de la Creueta, els altres dos cims de l’entorn.
«¿Pensen tancar el Turó?»
«La nostra por és que ens ocupin l’entorn que ens queda», diu la presidenta de l’Associació de Veïns del Carmel, Montse Montero. L’entitat es posiciona en contra de la tanca. «A aquest pas, ¿ens tancaran també la muntanya pelada [el Turó del Carmel]? ¡Si és el que ens queda! No és gaire lògic i no corregirà la situació, ni l’actual ni la que es pugui produir en el futur», augura. Un altre argument dels contraris al mur és que privatitzi un paratge que, per afegiment, és part intrínseca de la identitat del barri.
L’ajuntament hi respon que no ha precisat encara a quines hores es posarà el candau. En qualsevol cas, avança que «serà un horari semblant al del tancament dels parcs de la ciutat», que solen deixar de ser accessibles quan se’n va el sol, en funció de l’estació.
El vicepresident de l’associació veïnal Parc Mixt Turó de la Rovira, Fran Bernal, veu un risc seriós que la tanca sigui l’avantsala per convertir els búnquers en un vedat: «No arreglem res, comportarà una massificació i més turistificació».
La «cultura del visitant»
Alarcón remarca que és capital «canviar la cultura del visitant» perquè acudeixin en horari diürn a un espai «amb aforament controlat». «Es treballa per canviar la informació que surt a les guies, però hi ha plataformes amb què no podrem treballar, com les xarxes socials», prevé.
Una de les molèsties que més irriten al Carmel és la saturació dels busos, fins al punt que sovint no obren les portes al barri si van molt carregats. Els veïns admeten que noten més presència policial en les últimes setmanes, però exigeixen que es compleixin les ordenances per prohibir el consum d’alcohol. «Que hagi vingut tanta gent al barri és resultat d’un procés llarg. Que ens respectin també serà llarg, però cal començar a actuar. Si no, se’ns menjaran amb patates a l’estiu», alerta Navarro.
■
L’ajuntament es dona un any per si la mesura aconsegueix pacificar la vida del mirador del Carmel
EL TANCAMENT PERIMETRAL
Alguns contraris al projecte temen que passi com al parc Güell i que es privatitzi el lloc