El Periódico - Català

Clamor perquè les platges de Barcelona no perdin el segell d’accessible­s

- TONI SUST EL PERIÓDICO

— ¿On operen les seves empreses?

— Tenim contractes al Baix Llobregat, al Vallès Oriental, al Bages i al Barcelonès. És una empresa mitjana, amb 42 anys de trajectòri­a.

— No és un sector gaire conegut per la ciutadania, que al final el que veu és si el carrer està net o no.

— La nostra competènci­a són cinc multinacio­nals que copen una part molt important del mercat i sobretot els grans contractes, com passa en el cas de l’Ajuntament de Barcelona. Hauria de confiar en les pimes, no per a lots de 250 milions d’euros, però els lots es podrien segregar i ser accessible­s per a empreses mitjanes.

— És el contracte més l’ajuntament. — ¿I això es nota al carrer? alt de

— Prop de 2.400 milions d’euros per a 8 anys. Uns 300 milions anuals. És el contracte principal a tots els ajuntament­s.

— ¿Com funciona l’adjudicaci­ó?

— Quan et presentes a un concurs s’estableixe­n unes bases, el plec de condicions administra­tiu i el tècnic. L’administra­tiu determina les condicions jurídiques. El tècnic indica quina mena de neteja es vol per a la zona afectada en el període de la concessió, que a Barcelona és de vuit anys més dos de possible pròrroga. S’adjudica el servei i cada vegada que es licita de nou es parteix de zero. Aquí ve el gran problema: quan t’adjudiquen un contracte, encarregue­s la maquinària. Els camions estan trigant de 8 a 12 mesos a arribar.

—Tenim contracte nou, però fins que veiem els nous equips passa un any. El moment més crític d’un contracte per a una empresa i l’ajuntament és l’últim termini, quan els equips tenen més avaries.

— Just abans de renovar la concessió, el vuitè any.

— És el pitjor. Els vehicles estan esgotant la seva vida útil i en molts casos no hi ha recanvis. Reparar una màquina escombrado­ra pot trigar dos mesos perquè la peça t’ha d’arribar d’Alemanya. I amb la covid ha sigut una autèntica tortura.

— El govern d’Ada Colau atribueix els problemes de neteja a la pandèmia i al canvi de concessió de la contracta.

— La covid hi va influir. I el final de contracte va coincidir amb els terminis de lliurament ajornats per la pandèmia. Sí, es poden veure com a justificac­ions. Ara bé, és potestat i obligació de l’ajuntament vetllar perquè els serveis de les empreses es compleixin correctame­nt.

— ¿Creu que no ha sigut així?

— Hi ha zones de Barcelona amb serveis més intensius i d’altres on no ho són. Hi ha una qüestió fonamental que és la percepció que es té de la neteja, que no sempre coincideix amb la situació real. Històricam­ent, Barcelona ha sigut una ciutat en la qual la gent ha tingut

— Un carrer amb grafitis, no els artístics, és una contaminac­ió visual que fa que la sensació que la ciutat està bruta empitjori. Pots tenir un carrer net i tenir la impressió que no ho està. És fonamental impedir l’incivisme. No combatre l’incivisme fa que una ciutat estigui més bruta.

— ¿Barcelona està més bruta que anys enrere, especialme­nt els últims? ¿O ha agafat mala fama i és difícil treure-se-la de sobre?

— És molt difícil mantenir un nivell de satisfacci­ó continuat en la neteja, i és molt fàcil canviar aquesta satisfacci­ó per insatisfac­ció. En poc temps, pots fer que un ciutadà que tingui la impressió que la ciutat està neta canviï d’opinió.

— ¿I al revés?

— Costa molt més. És on som ara. Jo també crec que Barcelona ha passat per un mal moment, i que ha estat més bruta que abans. La neteja no es veia com un dels principals problemes de la ciutat i va pujar al segon. Aconseguir que baixi al tercer o al quart costarà molt.

— ¿Fins a quin punt la sequera pot complicar la neteja?

— És preocupant. Estem salvant els mobles fent ús de l’aigua freàtica o de pous. No es pot utilitzar aigua de xarxa per a la neteja de la via pública. Una alternativ­a és l’aigua del mar. Dessalinit­zar és un procés car. De moment, les restriccio­ns no han arribat a les llars. En alguns municipis estem utilitzant aigua de la piscina municipal per netejar contenidor­s.

— ¿I si no plou?

— Ha de ploure.

Unes mil persones amb mobilitat reduïda van exigir ahir a l’Ajuntament de Barcelona que articuli les mesures necessàrie­s per garantir que el col·lectiu podrà banyar-se aquest estiu a les platges de la ciutat com cada any, malgrat que el concurs públic per prestar aquest servei ha quedat desert. La platja de la Nova Icària va ser l’escenari triat per la Plataforma d’Accessibil­itat a les Platges de Barcelona per visibilitz­ar la protesta. Després van tallar la Ronda Litoral durant mitja hora.

«Volem banyar-nos i disfrutar de les platges com qualsevol altre ciutadà, i no estem disposats a perdre cap dels drets que tant ens ha costat aconseguir», va defensar a Efe Carme Riu, en nom de la plataforma. El servei d’atenció al bany a les platges de Barcelona per a les persones amb discapacit­at funciona cada any durant la temporada estival, i permet a les persones amb mobilitat reduïda ficarse a l’aigua amb una cadira adaptada, amb l’assistènci­a de monitors.

Concurs desert

Aquest any ha acabat la concessió municipal a l’empresa que prestava el servei i només se n’ha presentat una al concurs, que finalment ha sigut descartada al no poder presentar la documentac­ió requerida, segons ha explicat Riu.

Per això, el col·lectiu veu en l’aire la seva temporada de bany i exigeix al consistori que hi trobi una solució ràpidament, ja que no hi ha temps material per convocar un altre concurs. Segons dades de la plataforma, l’any passat van utilitzar el servei municipal més de 8.000 persones, que aquest any «no podran banyar-se a les platges com la resta de ciutadans per la inoperànci­a de l’administra­ció», va assenyalar Riu. El servei es prestava a les platges de la Nova Icària, el Bogatell, el Fòrum i la Barcelonet­a.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain