«En el nou diccionari del català no hi haurà una varietat per sobre d’una altra»
El nou diccionari de la llengua catalana, únicament en format digital i que tindrà versions personalitzades segons la preferència territorial de cada usuari, farà «un tractament equitatiu de les cinc varietats territorials de referència, balear, central, nordoccidental, septentrional i valencià» i s’elaborarà de manera «collaborativa» entre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears per tal de «reforçar la unitat de la llengua», ens explica la presidenta de l’IEC.
— ¿Per què un nou diccionari i no seguir les actualitzacions del DIEC2 que ja han anat incorporant criteris, com més inclusió de les varietats de la llengua?
— Fins ara el DIEC i el DIEC2 es basaven en les aportacions del diccionari de Fabra i altres diccionaris i les seves actualitzacions efectivament anticipaven que tractaríem la variació de manera més intensa, però mai s’havia fet d’una manera sistemàtica. La segona raó és que la noció d’estàndard per a nosaltres ha canviat des de l’aparició de la gramàtica del 2016, que és alhora descriptiva i normativa. El missatge implícit és que hi ha una sèrie d’usos, ordenats per zones geogràfiques i situacions de comunicació, i el criteri d’adequació a aquestes circumstàncies es construeix en igualtat o fins i tot es considera molt rellevant. En tercer lloc perquè l’altre diccionari es va fer de manera unidireccional des de l’IEC.
— ¿Fins a quin punt comparteix l’IEC ara la seva autoritat normativa?
— Llavors era l’únic organisme que determinava sobre la normativa de la llengua catalana. Actualment continua sent l’únic organisme que determina sobre el conjunt de la llengua en totes les seves varietats, però altres organismes com l’AVL tenen funció normativa sobre la seva pròpia varietat. Si volem que la llengua catalana sigui unitària hem d’estar d’acord en el que després posarem al carrer com a obra normativa. El 2020 ja vam firmar un acord per una normativa unitària; respectant el pacte, aquest nou diccionari ha de satisfer els parlants de tots els territoris i hi ha d’haver un consens. Serà un diccionari col·laboratiu.
— Si el diccionari ja no és només de l’IEC, haurà de canviar de nom. ¿Està decidit?
— És anticipar molt les coses. El que sí que sabem és que si s’ha d’assumir interterritorialment li hem de buscar un nom que ens satisfaci a tots.
— ¿Quan?
— Aquest dimecres el president de la Secció Filològica [Nicolau Dols] va posar el 2032 com a data en què aquest diccionari s’acabarà.
— ¿I quan es publicarà?
— És la data en què s’acabarà. Però recordi que serà en format digital, no pensi en paper. Serà un diccionari dinàmic i selectiu. Com que hem eixamplat la base de l’estàndard això suposa haver de distingir entre la competència activa i passiva: activament utilitzem una sèrie de formes que són les més pròximes i pròpies del nostre territori però passivament hem de conèixer la totalitat de formes del català global. Un producte fet en un format digital et permet que entris en el diccionari i defineixis un perfil. Soc valencianoparlant, per tant m’interessa que em facis una selecció en què quan hi hagi dues variants, em donis la més pròpia del meu territori. O que en prioritzi una per sobre de l’altra. O no, i jo ja triaré.
— La gran diferència amb el criteri per definir les formes estàndard de Pompeu Fabra seria que...
— Ell selecciona una forma i la resta es consideren complementàries, en aquell moment la gran majoria dels materials utilitzats venien del català central. Si volem treballar per una normativa unitària i volem que tots els parlants s’hi sentin representats hem d’eixamplar les costures, amb un estàndard a més de compost, equitatiu, en el qual no hi ha una varietat per sobre de les altres. A més de considerar estàndard les varietats que comparteixen dues de les varietats de la mateixa llengua, també han de ser-ho les que en una sola comunitat els parlants s’hi sentin molt representats o en sigui l’única.
— Fabra, en un context de llengua no normativitzada, tenia com a prioritat crear un model segur i de referència.
—Era un model més monolític, més de referència, amb menys variació.
— ¿En la situació actual de la llengua aquesta necessitat d’un model a què agafar-se no ha deixat de ser necessària davant una multitud de dubtes, encara que siguin per altres raons? ¿Un model menys rígid no pot crear inseguretat en el parlant?
— Hi ha una variació ordenada i orientada que no s’ha de confondre amb el caos. Si una paraula no és de prestigi en una varietat de la llengua o no està documentada degudament per escrit, o es considera un localisme, això no hi serà al diccionari. Comptàvem amb el fet que amb la formació escolar el grau de competència lingüística segurament tindria menys vacil·lacions i hi havia més seguretat lingüística en el model. I la situació és la que és. Però que afavorirà la representativitat que hi hagi més parlants que diguin ‘aquest és el meu diccionari’ és una realitat evident. El que seria terrible per a la llengua catalana és que parlants de determinats territoris diguessin que no és el seu. Això a la llarga passaria per l’escissió. És bo per a la llengua catalana si volem conservar la seva unitat que hi hagi un model de referència que sigui totalment inclusiu, perquè si no segurament hi sortirem perdent.
— ¿Utilitzar també una denominació composta de la llengua en alguns casos ajudaria a visibilitzar la unitat del català?
— Per a això s’han de donar les condicions polítiques adequades perquè no creï rebuig. S’haurà de fer un pacte per a tot el que són actuacions fora del territori, l’aprenentatge per part dels estrangers, per a usos supraterritorials... S’haurà de treballar en això. Valencià és el nom de la llengua a València però també el nom de la varietat, i això crea una ambigüitat.
■
«Si volem conservar la unitat, el model de referència ha de ser inclusiu»