Ana de Armas torna a l’acció
«De petita em veia com la persona menys atlètica del món», assegura l’actriu, que té un nou rol d’acció a ‘Ghosting’, pel·lícula d’Apple TV+ que la reuneix amb Chris Evans després de ‘Punyals per l’esquena’ i ‘El agente invisible’.
En el que ella defineix com a «feliç accident», Ana de Armas continua fent números per convertir-se en figura emblemàtica del cine d’acció del primer segle XXI. Tot va començar amb Bond, James Bond, o per ser precisos, el contagiós dinamisme de la seva aparició a Sin tiempo para morir.
La festa de Spectre devia durar les gairebé tres hores de pel·lícula. De Armas va tornar a ser una combativa agent de la CIA a El agente invisible, una pel·lícula que va rebre unes crítiques tíbies en les quals ella no va tenir res a veure. I abans de veure-la com a ballarina convertida en assassina a sou en el primer spinoff de John Wick (Ballerina), la tenim com una altra agent de la CIA a Ghosting
(Apple TV+, divendres, dia 21), nova pel·lícula de Dexter Fletcher (Rocketman), tercera que Ana De Armas comparteix amb Chris Evans després de Punyals per l’esquena i l’esmentada El agente invisible, en la qual ell feia per una vegada de brivall.
«No, no era una cosa que em plantegés des del principi de la meva carrera», explica l’actriu a EL PERIÓDICO a junket virtual. «Vaig créixer amb una asma terrible. Durant tota la meva infància i adolescència, em vaig veure a mi mateixa com la persona menys atlètica del món. No podia fer res. Allò, per sort, va passar, i vaig descobrir que en realitat puc fer molt, i que soc bona en això». Aquest abordatge intens a l’acció és una cosa que, segons diu, «simplement ha passat». Ha anat encadenant projectes en aquesta línia gairebé sense adonar-se’n, atreta menys pel gènere en qüestió que per alguns personatges i els talents involucrats. «Si he fet aquestes pel·lícules ha sigut, sobretot, perquè els personatges eren interessants i perquè hi participava gent amb la qual volia treballar», ens diu. En el cas de Ghosting, qui la va convèncer de tornar a l’acció va ser Evans (productor de la pel·lícula; ella ha exercit com a productora executiva), al qual l’uneixen l’amistat i l’admiració mútua. «Si torna a trucar-me per a una altra, diré que sí», assegura.
Rols invertits
El subgènere de la comèdia romàntica d’acció i/o aventures, amb exemples tan memorables com Darrere el cor verd o Mentiras arriesgadas, ens ha ensenyat a esperar que ell sigui l’expert en armes i ella la que se sumi a l’aventura, al principi amb malaptesa, després amb creixent valentia.
Aquí s’inverteixen els rols i és el planer Cole (Evans) el que es fica a la gola del llop després de cometre la pitjor gosadia: viatja a Londres per buscar la misteriosa Sadie (De Armas), una presumpta comissària d’art amb la qual va tenir una cita de tot un dia i que després es va evaporar (i va deixar missatges sense contestar) com un fantasma.
Al director Dexter Fletcher el divertia la idea d’«algú que entorpeix la vida laboral d’una persona que és la millor del món en el seu àmbit». Gairebé qualsevol feina, gairebé qualsevol expert o experta servirien per desenvolupar aquesta comèdia, però, si en vols fer una d’especialment explosiva, res com optar pel món dels superagents secrets més letals. Sense possibilitat de penedir-se’n ni d’agafar el vol de tornada, en Cole acaba acompanyant la Sadie en una trama rodamon d’armes químiques, codis impossibles de desxifrar, bales i mort.
De Armas ja ha avisat que, a més d’acció, vol fer mil coses més; continuar treballant amb tots els directors interessants possibles i desafiar-se no només des del punt de vista atlètic. En altres paraules, buscar més pel·lícules com Blonde, una obra ben discutida, però bastant indiscutible, sobretot pel que fa a la tasca de la seva protagonista. «Sempre hi ha temps per canviar i fer altres coses també. Per sort, aquestes pel·lícules d’acció tarden molt temps a muntar-se, o passa temps abans no es decideixen a fer la següent o no, així que tindré temps per fer coses entremig. ¡O, simplement, recuperar-me del dolor!».
Desafiament
Segons el seu director a Ghosting, De Armas és una actriu «sense por, en molts sentits». Després reflexiona per uns segons i es corregeix a si mateix: «Bé, en realitat no és que no tingui por. Segurament té moments de dubte, com tots. Però vol aconseguir moltes coses i no crec que perdi aquestes ganes. Està en una recerca constant de com desafiar-se, com ser millor. En realitat només hem vist un 10% del que pot fer».
■
se centra en un dels moments més rellevants en la vida de Neus Català, militant del PCC, feminista, membre de la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial i deportada als camps de treball nazis el 1944. Allà va formar part de l’anomenat Comando de les Gandules, dones obligades a treballar a les fàbriques d’armament alemanyes a les acaballes de la contesa, quan Hitler sabia que ja estava perduda, i que van sabotejar la munició en un acte important i heroic.
A partir del llibre de Carme Martí sobre Català, Miquel Romans ha realitzat Un cel de plom, que no és tant un film biogràfic sobre el personatge com la reconstrucció dels dies que va passar reclosa i la complexa tornada a casa. El film s’ha presentat al BCN Film Fest i s’estrena divendres.
L’espurna del film
Català va morir el 13 d’abril del 2019 als 103 anys. ¿Quan comença el projecte? ¿Romans i l’actriu que la interpreta, Nausicaa Bonnín, van arribar a conèixer-la? «No. L’espurna que encén el projecte és aquell 13 d’abril», diu el director. «Vaig llegir la novel·la i vaig tenir clar que era una pel·lícula que s’havia de fer.
Bonnín es va incorporar pocs mesos abans de filmar. Sorprèn a l’inici de la pel·lícula, quan la protagonista torna a casa dels seus pares i no es treu la roba del camp de treball. «Vam partir d’un punt concret, d’on sorgeix aquesta imatge, per desenvolupar la lluita sobre la memòria històrica de Català», apunta Bonnín.
El relat està plantejat en diversos temps, al camp i després de l’alliberament, amb alguns records de la infància. «M’interessava el contrast entre la presó i l’alliberament», diu Romans. I Bonnín afegeix: «Ella va tenir més moments de felicitat al camp de treball, amb les seves companyes, que fora d’aquesta presó».
■
La nova pel·lícula té una trama rodamon d’armes, codis, bales i mort