«Si vols tenir èxit, desenganxa’t del mòbil»
Robin Sharma
Aquest senyor amb pinta de fer ultratrail és assessor de confiança de milionaris com Bill Gates i empreses de la llista Fortune 100, com Nike i Coca-Cola. Robin Sharma (Toronto, el Canadà, 1965), considerat un dels cinc gigaexperts en lideratge del món, amb 20 milions de llibres venuts a 75 països des que va publicar El monjo que es va vendre el Ferrari, ve a Sant Jordi a firmar com un posseït. El seu últim títol: Manifiesto para los héroes de cada día (Grijalbo).
— ¿Com s’instrueix Bill Gates i els altres milionaris?
— Sovint per videotrucada. Però he estat als seus iots, cases i oficines. He observat com treballaven, la seva cultura empresarial, la percepció de les seves dones i fills, però sobretot els he escoltat atentament. Molts d’ells estan molt sols.
— ¿Quin tipus de coses els diu?
— Els dic, per exemple, que poden tenir molts diners i ser molt pobres, que els grans líders ajuden altres líders a evolucionar, que la humilitat és fonamental –si et creus invencible, arribarà un xaval de 17 anys que et convertirà en obsolet en dos dies–, que res extern els farà sentir bé internament.
— I per això cobra fortunes.
— Quan treballo per a multinacionals soc car, tot i que obtenen el que paguen. Però tinc centenars de vídeos de Youtube, ben produïts, amb bon contingut, totalment gratis.
— És d’agrair. ¿Quines tres coses recomana desterrar de les nostres vides?
— La primera, desenganxa’t del mòbil, no consumeixis notícies sense parar, t’impedeix ser present. La segona, desterra la gent tòxica, vampiritza la teva energia. I la tercera, les activitats que semblen importants però que a la llarga veus que eren inútils.
— ¿Que en el seu cas és...?
— L’obligació d’anar a actes socials amb gent que no conec. Jo visc una vida simple, en una granja, a Itàlia. Solc sopar a casa, passejo per la natura, faig bicicleta de muntanya i tinc un cercle de relacions reduït.
— ¿Practica el que predica?
— Faig tot el que puc per viure conforme al meu missatge. Jo parlo del cicle de l’excel·lència, però també del de la recuperació profunda, i aquest em costa. Lluito per ser, simplement.
— Curiós. Es diria que ens convida a optimitzar-nos tot el temps.
— ¡No subscric la cultura de l’activació total! No crec en allò de portar-te al límit perquè aconsegueixis la màxima productivitat. Jo parlo dels quatre imperis interiors –ment, cor, cos i ànima– que cal cultivar per tenir èxit.
— Hi ha vides horribles, hi ha feines precàries, hi ha parelles atroces.
— Jo he experimentat patiment i tragèdies, però aixecant-me a les cinc del matí, fentme més fort, tot es va fer més suportable.
— ¿Cal llevar-se a les cinc necessàriament?
— Hi ha màgia en la que anomeno l’hora de la victòria, entre les cinc i les sis.
— ¿Què fa a aquella hora?
— Aplicar la regla 20/20/20. Començar per 20 minuts d’exercici físic –activa la dopamina, la serotonina i la norapinefrina–; segueixes amb 20 minuts de reflexió –a través d’una pregària, la meditació o l’escriptura d’un diari–, i cal dedicar els últims 20 a aprendre una cosa nova, a través de la lectura o un curs online. Al finalitzar estàs més centrat, productiu, sa i empàtic.
— Ve a dir que si no estàs bé, la culpa és teva. No parla de la conjuntura.
— El sistema pot marcar les nostres vides, però quan culpem el sistema, oblidem que tenim poder. Nelson Mandela, que va estar 27 anys a la presó, va trobar la manera de transformar-ho en una tremenda força interior. Al sortir de la presó, va convidar a sopar el fiscal que li va exigir la pena de mort. La història de la humanitat està plena de gent que transforma la derrota en oportunitat, que no busca excuses i està disposada a ser criticada.
— Això ha fet una actriu de 68 anys que acaba de ser àvia d’una filla del seu difunt fill.
— Només ella sap els motius de la seva acció.
— ¿El fi justifica els mitjans?
— No dic això. Dic que fracassar és no intentar-ho.
— Privilegia vostè l’instint sobre la raó.
— Sí, perquè la raó és el que el món ha dit que és raonable. Bernard Shaw deia que els homes raonables s’adapten al món, i els no raonables adapten el món a ells. El progrés ha vingut de mà de gent que no va ser raonable.
— ¿Com intueix que passarà a la història?
— Durant 25 anys vaig repetir: «Viu de tal manera que la gent et recordi». Vaig acabar veient que en això pesava l’ego. Ara m’és igual com em recordin, perquè seré un munt de pols. Només vull viure tan bé com pugui.
■